I si ens deixem de grans projectes i anem a solucionar la vida de la gent? NOU ARTICLE
Durant anys, a Sant Feliu de Guíxols hem parlat de grans projectes. Ho hem fet governs i oposicions, i ho hem fet tots els partits en campanya electoral. Hem presentat propostes per transformar la ciutat, ambicioses i necessàries en molts casos. Algunes s’han fet realitat; d’altres s’han encallat o continuen esperant.
Només cal mirar al nostre voltant: la nova comissaria de la Policia Local, el projecte d’edifici administratiu de l’antic Hospital, el futur dels Banys de Sant Elm, l’antic Escorxador, la Residència Surís o el Polivalent. Són actuacions diferents i en fases diferents, però formen part d’una mateixa realitat: fa anys que parlem de grans projectes que no acaben de convertir-se en realitat.
I potser ens hauríem de fer una pregunta senzilla: i si ara canviem el focus?
No proposo renunciar a aquests projectes. N’hi ha que considero necessaris i que s’han de fer. Sant Feliu necessita bons equipaments, necessita resoldre els espais que tenim en una situació de degradació evident i necessita una resposta adequada per a les persones que necessiten d’aquests equipaments. Però no renunciar és una cosa; prioritzar n’és una altra.
Potser ha arribat el moment de fer una pausa en la política dels grans projectes i titulars i dedicar uns anys a una cosa més essencial: fer que la vida quotidiana funcioni millor.
Però què necessita avui una persona que viu a Sant Feliu? Necessita una feina i un habitatge que pugui pagar, per tenir futur. Poder arribar a final de mes. Necessita serveis públics que funcionin i carrers i barris ben cuidats. Aparcar prop de casa. I necessita saber que, quan sigui gran i necessiti ajuda, trobarà una ciutat que la cuidarà. Aquesta hauria de ser la nostra gran prioritat. Que els joves puguin emancipar-se sense haver de marxar. Que les famílies puguin assumir el cost de l’habitatge. Que qui treballa aquí pugui viure aquí. Que hi hagi activitat econòmica durant tot l’any. Que les persones grans puguin envellir amb dignitat i amb els recursos que necessiten.
I que, al mateix temps, els carrers estiguin arreglats, les voreres siguin accessibles, els barris rebin manteniment i els serveis
municipals responguin. Perquè els grans projectes no només es paguen quan es construeixen. També comprometen
recursos durant anys: manteniment, gestió, personal, finançament. I cada euro que queda compromès per un gran projecte és un euro que no podem dedicar a una altra necessitat. Els recursos municipals no son infinits.
Això no va de projectes sí o projectes no. Va de prioritats. I jo crec que ara Sant Feliu necessita prioritzar les persones.
Durant uns anys, hauríem de concentrar esforços en l’habitatge, l’ocupació, els serveis públics, els barris, el manteniment i les cures. En recuperar la ciutat que tenim abans de continuar ampliant-la. No és renunciar al futur. És posar el present al seu lloc.
I vull assumir un compromís personal.
Si em toca governar Sant Feliu de Guíxols, solucionar la vida de la gent serà la meva prioritat més important.
Abans de decidir un nou gran projecte, em preguntaré què necessita més la ciutat: un altre equipament o més habitatge; una nova inversió o arreglar els carrers; una nova gran actuació o reforçar els serveis que utilitzem cada dia.
Perquè al final, una ciutat no es mesura només pel que construeix. Es mesura per com hi viu la seva gent.
I potser aquest és el gran projecte que Sant Feliu de Guíxols necessita ara: una ciutat on es pugui viure, treballar, envellir i arribar a final de mes amb dignitat. Una ciutat per viure-hi.
Jordi Cambronero, cap de llista d’ERC a Sant Feliu de Guíxols en les eleccions municipals de 2027.
