José Antonio Donaire prediu el futur del turisme en la seva xerrada a Sant Pol NOU ARTICLE
En la jornada d’ahir propiciada per l’Associació de Veïns del Paratge de Sant Pol- S’Agaró , José Antonio Donaire, guixolenc i professor de la Universitat de Girona, va predir quatre factors que condicionaran el futur demogràfic i turístic en general i a la Vall d’Aro en particular: Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina es veuran afectats pel canvi climàtic, l’ús del temps d’oci, una mobilitat diferent i l’impacte de la seguretat.
Els estius, menys agradables per les temperatures, ja no seran l’atractiu d’abans per un sol massa calent, i ens portaran a un canvi en la centralitat de la temporada actual per dates més fresques. D’altra banda, la platja de Sant Pol es veurà afectada, segons un estudi recent de Greenpeace, per l’augment del nivell del mar, que escurçarà la superfície de la platja de manera que el seu futur serà més aviat de passeig de mar.
Un seguit de factors fa que el centre de la vida de les persones, el treball, s’inclini cap a una valoració més alta del temps d’oci, que puja en importància en les decisions de les persones.
La mobilitat es veurà afectada pels preus dels combustibles, la carestia dels vols per la irrupció cada cop més important del vehicle elèctric i per la creixent necessitat del transport públic. Donaire, en aquest terreny, va citar l’eix de l’entorn de les Gavarres, objectiu del tren-tram que s’està impulsant a nivell ciutadà. Tot plegat ens portarà a desplaçaments de menor distància i a estades més prolongades en el temps.
El quart element a tenir en compte és la necessitat de llocs segurs per fer turisme, una qüestió que ja s’està posant en evidència per la inseguretat derivada de la geopolítica actual.
Per tot plegat, Donaire evidencià la necessitat d’un canvi en la gestió política de la zona del que se’n ve parlant des dels anys 60. Una gestió global de la Vall d’Aro que sigui per una unitat en les decisions que afecten al territori o fins i tot per una unió municipal insinuada serien d’extrema necessitat per fer front als desafiaments propers.
De fet, sortint de la iniciativa d’Ensesa dels anys 20, que va engegar la urbanització de S’Agaró, els “viatges blaus” que van portar els barcelonins cap a Sant Feliu i S’Agaró, Donaire va evidenciar els grans canvis que s’han anat produint en el fenomen vacacional. Vam veure, els anys 50 i 60, com s’aixecaven les torres de grans dimensions per allotjar una massa de turistes més gran, d’una banda, i els allotjaments més dispersos de les urbanitzacions. Aquestes dues opcions han anat passant, amb el temps, de ser ciutats de l’oci a ser zones residencials. Platja d’Aro és un exemple clar d’aquest creixement demogràfic, que ha doblat i redoblat el nombre d’habitants en els darrers anys. Actualment, les que eren abans exclusivament segones residències tenen persones que hi viuen tot l’any o molt més temps per diverses raons com ara l’ús turístic més intens pel canvi de valoració de l’oci, per la presència de persones jubilades que han deixat les ciutats així com per l’auge del teletreball, en què en molts casos els treballadors només demanen uns dies de feina presencial a l’empresa i la resta del temps fer tasques amb l’ordinador.
Aquest seguit de canvis, segons el professor Donaire, ens han de portar a reformular el model turístic, a buscar eines per cosir millor el territori i fer front al canvi climàtic.
