Inseguretat NOU ARTICLE
Des de l’any 2020 s’han presentat més de cinc peticions perquè l’Ajuntament actuï davant els problemes d’inseguretat de la carretera de Girona.
Les sol·licituds, tramitades primer a través del síndic municipal i després mitjançant la bústia de Queixes i Suggeriments, quasi sempre han obtingut una resposta políticament correcta. Pel que fa a la darrera, de fa tres mesos, en la resposta es destacava la incorporació de quatre nous agents, que permetria reforçar el control de la via. La realitat és que se segueix igual, incomplint-se les normes de circulació.
La carretera de Girona és una de les principals vies d’accés al centre. Tot i la restricció als camions, hi circulen vehicles d’algunes empreses de subministrament o del transport de viatgers, fet que manté la perillositat.
En canvi, la ronda de Ponent, concebuda per absorbir part del trànsit circumval·lant la ciutat, continua infrautilitzada perquè molts conductors prefereixen l’accés més directe i ràpid per la carretera.
La configuració de la via agreuja el problema: una recta de gairebé un quilòmetre amb només dos semàfors facilita circular molt per sobre del límit de 30 km/h com està fixat. Els veïns denuncien que els excessos de velocitat són habituals i afecten tota mena de vehicles, inclosos alguns serveis públics. Les motos afegeixen un plus de velocitat i de sonoritat altament contaminant. La proximitat d’un centre educatiu fa encara més preocupant la situació. Els passos de vianants, que no són elevats, obliguen escolars i famílies a creuar una via on sovint no es respecten els drets i s’exposen a l’accidentalitat.
Propostes com elevar els passos de vianants, instal·lar reductors de velocitat o incorporar un nou semàfor s’han descartat fins ara, entre altres motius, per no afectar el pas de la Volta a Catalunya. Aquest argument genera incomprensió, ja que curses com el Tour travessen poblacions amb passos elevats i altres elements de pacificació del trànsit sense cap problema. Per als residents, la prioritat és evident: la seguretat i la menor contaminació acústica, que, recordem-ho, són drets sobre la salut física i emocional, o sigui, sobre la salut.
