Informar és molt més que crear contingut NOU ARTICLE
Redacció |
Avui, 8 de setembre, se celebra el Dia Internacional del Periodista. La data es va establir el 1958, durant el IV Congrés de l’Organització Internacional de Periodistes celebrat a Bucarest, en homenatge al periodista i escriptor txec Julius Fučík, executat pels nazis el 8 de setembre de 1943 i que durant el seu empresonament va escriure d’amagat el que acabaria essent el Reportatge al peu de la forca, que es va convertir en un símbol de la resistència i de la llibertat d’expressió.
Informar no és el mateix que publicar
Vivim en una època en el món de la comunicació en què qualsevol persona pot enregistrar un vídeo, publicar una fotografia, comentar una notícia o aconseguir que un missatge arribi a milers de persones en qüestió de minuts. En aquest sentit, les xarxes socials han democratitzat la comunicació, però hi ha una diferència fonamental entre comunicar i fer periodisme.
El 8 de setembre és el Dia Internacional del Periodista, que recorda el valor d’una professió que, en plena era de les xarxes socials, continua tenint una funció que cap algoritme pot substituir: investigar, contrastar i explicar allò que és d’interès públic.
Un influencer pot explicar als seus seguidors què pensa d’un assumpte, un creador de continguts pot produir un vídeo extraordinari, un community manager pot gestionar magníficament la comunicació digital d’una empresa, una institució o una entitat. Però cap d’ells necessita investigar una informació, contrastar-la, verificar-la, donar veu a les parts afectades, contextualitzar-la i assumir la responsabilitat d’allò publicat. Aquesta és la feina del periodista.
I aquí tenim una de les confusions més habituals dins el món informatiu: la importància d’un periodista no es mesura pel nombre de seguidors que té a Instagram o TikTok ni pels clics que aconsegueix una notícia. Un periodista no treballa per aconseguir l’aprovació de l’audiència sinó per oferir-li informació fiable. I això, de vegades, vol dir publicar allò que algú no vol que es publiqui. Significa preguntar, insistir, contrastar una versió oficial amb els documents, trucar a algú que no vol parlar… També vol dir equivocar-se, com a humans que som, i aleshores cal assumir l’error i disculpar-se. Però, sobretot, significa distingir entre un fet, una opinió, un rumor i la pura propaganda.
La UNESCO considera el periodisme independent un bé públic i assenyala que la seva funció és proporcionar informació fiable i basada en fets, actuant com a vigilant independent del poder.
És curiós, el món de la comunicació actual. Mai no havíem tingut tanta informació al nostre abast i, al mateix temps, mai no havia estat tan difícil saber què és cert i què no ho és. I és que la intel·ligència artificial, els vídeos manipulats, les fake news, els comptes falsos i la velocitat de les xarxes han multiplicat les possibilitats de difondre informació falsa.
És evident que el periodista no és l’única persona que pot informar, però la seva feina està sotmesa a unes exigències professionals, ètiques i deontològiques que no són necessàries per publicar continguts a internet. El periodisme implica professionalitat, exactitud, independència, imparcialitat i ètica.
El periodisme local també és periodisme
Explicar què passa a Sant Feliu de Guíxols o a la Vall d’Aro és menys transcendental que cobrir una guerra, unes eleccions estatals o una cimera internacional, però quan un periodista local explica com es gasta el pressupost municipal, investiga un problema d’habitatge, pregunta per què una obra pública s’endarrereix, comprova les dades de seguretat o explica què passarà amb un equipament públic, està fent exactament posar informació contrastada a disposició dels ciutadans perquè puguin formar-se una opinió pròpia. Això és periodisme.
Primer van sorgir els diaris de paper. Després la ràdio i la televisió. Ara són els webs, els butlletins, els podcasts, YouTube, les xarxes socials i, cada vegada més, les eines d’intel·ligència artificial. Malgrat tot això, el periodista continua havent de fer tres coses tan antigues com necessàries: preguntar, comprovar i explicar. Per això avui no celebrem simplement una professió. Celebrem el dret dels ciutadans a saber què passa al seu voltant.
Feliç Dia Internacional del Periodista.
