L’incendi de les Gavarres NOU ARTICLE

Us presentem la crònica que el regidor i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Eduard Vancells, ha fet en relació a l’incendi d’aquest cap de setmana a Les Gavarres

Dia 1 (3/7/2026)

Divendres, 3 de juliol, a les 9.15 del matí. A l’estiu tinc el costum de mantenir oberta a l’ordinador la pestanya del mapa d’actuacions dels Bombers. Obro el visor i veig que s’ha declarat un incendi en una zona propera a la casa de colònies del Pou de Glaç. Bufa tramuntana i, de seguida, darrere la Roca Rovira, comença a aparèixer un fil de fum blanc.

Són les deu del matí i decidim fer una publicació a les xarxes socials informant de la presència de fum al municipi. En Pau, de SOS 4×4, és al Puig d’Arques i, en un primer moment, sembla que el foc no creix amb gaire intensitat. Ben aviat, però, el fort vent l’empeny amb força i el foc impacta contra el massís de les Gavarres. L’alcalde, jo mateix, en Pini i la Marina ens dirigim al mirador per comprovar de primera mà la magnitud de l’incendi. Un cop a dalt, es confirma que ens trobem davant d’un gran
foc forestal i que cal adoptar totes les mesures preventives al nostre abast. De baixada, es convoca tot el personal disponible de la Policia Local perquè es presenti immediatament al seu lloc de treball i s’ordena a la Brigada Municipal preparar l’Espai Ridaura en previsió de possibles desallotjaments.

A Romanyà, una patrulla dels Mossos d’Esquadra ens comunica que s’ha d’evacuar Vall Repòs, mentre que el CECAT, en conversa amb l’alcalde, demana el confinament de la urbanització. Davant d’aquesta discrepància, s’opta per la decisió més conservadora. Entre els dos cossos policials i amb la col·laboració de l’ADF Gavarres Marítima, es desallotja Vall Repòs porta a porta, de manera ordenada i amb prou marge davant la possibilitat que el foc hi arribi.

Mentrestant, a l’Espai Ridaura, en Jofre, en Mia, la Clara, la Maite, la Susi i en Joaquim, juntament amb voluntaris de la Creu Roja i de Protecció Civil, i amb la presència de regidors i regidores tant del govern com de l’oposició, coordinen l’arribada dels desallotjats i la seva atenció. A més de Vall Repòs, també s’evacua la casa de colònies l’Aldric.

Arriben a l’Espai Ridaura prop d’un centenar de nens i nenes, visiblement nerviosos per la situació. A tothom se’l registra i se li pregunta si té alguna necessitat mèdica que requereixi atenció. És necessària la presència de serveis sanitaris per atendre alguns atacs d’ansietat. També se’ls ofereix menjar i aigua. Els voluntaris de SOS 4×4 proporcionen una gran quantitat d’aigua embotellada, que també es distribueix entre els operatius que treballen en l’extinció de l’incendi.

El foc entra a la urbanització a l’altura de l’entrada 4 i avança en direcció oest fins al Mas Cases, on un ramat de cabres queda atrapat. No serà fins a l’endemà que sabrem que han aconseguit sobreviure a l’incendi.

Durant tota la jornada mantinc informats, amb tot detall, els representants de les urbanitzacions de Santa Cristina d’Aro mitjançant missatges i trucades telefòniques. El consistori desplega una tasca comunicativa ingent. La Marina i en Josep gestionen més d’una vintena d’entrevistes amb diversos mitjans de comunicació i, fins i tot, Catalunya Ràdio emet el Catalunya Nit des de l’Espai Ridaura, amb Manel Alías en directe. Paral·lelament, insistim molt a mantenir una comunicació constant i fluida a través de les xarxes socials.

També cal gestionar l’allotjament tant dels veïns de Vall Repòs com dels nens i nenes de la casa de colònies. Casa Santa Elena Hotel ens cedeix les seves instal·lacions per acollir una quarantena de veïns de la urbanització i, amb el suport de la Creu Roja, també s’habilita el pavelló municipal. Quan tots els desallotjats ja estan allotjats en un punt o altre, decidim traslladar el centre de coordinació al pavelló. No serà fins dissabte al matí que recuperarem l’Espai Ridaura com a punt d’operacions i d’informació de l’emergència.

Finalment, el responsable de l’estada acompanya fins a Hostalric els pocs infants que encara no havien estat recollits pels seus familiars. Durant tota la nit, personal municipal roman al pavelló per mantenir la instal·lació oberta i garantir l’atenció de totes les persones que ho necessitin.

Dia 2 (4/7/2026)

La nit passa de pressa i sense cap novetat rellevant. Tot i això, és impossible agafar el son. A les sis del matí ja estic en marxa intentant recopilar tota la informació possible. A les vuit fem una primera reunió amb els tècnics municipals per valorar la situació. Sabem que aviat començarem a rebre una allau de preguntes del veïnat desallotjat, així que creem un grup
de difusió amb les persones allotjades a Santa Elena i mantenim actiu el grup d’emergència de Vall Repòs per a les comunicacions més importants.

Com que no hi ha danys personals, la principal preocupació és l’estat de les propietats. Ens desplacem a la urbanització per fer-ne una primera valoració. Quan tenim una visió global de l’afectació, el paisatge és desolador. El foc ha canviat radicalment Vall Repòs: la sensació d’estar envoltats d’una massa forestal immensa ha desaparegut. Per sort, però, les flames no han afectat cap habitatge ni cap estructura. Els danys es concentren en jardins, tanques, elements de fusta i altres desperfectes menors.

Tornem a la zona esportiva per informar el veïnat de la situació i, conjuntament amb Creu Roja, traslladem el centre de coordinació a l’Espai Ridaura.

Durant tot el dia fem gestions perquè els residents de Vall Repòs puguin alimentar els animals o recollir pertinences de primera necessitat. Paral·lelament, l’alcalde assisteix a les reunions del centre de comandament a la Bisbal mentre que, amb la Marina, continuem treballant perquè la informació arribi de manera clara, directa i actualitzada. També atenem nombrosos mitjans de comunicació: TVE, TV3, Antena 3, Catalunya Ràdio, RAC1, Ràdio 5, l’ACN i molts altres.

A la tarda rebo unes imatges que em sorprenen. Al centre de comandament de la Bisbal s’hi presenten representants d’un partit polític sense responsabilitats de govern, entre els quals hi ha diputats i regidors de municipis sense cap afectació per l’incendi. Posteriorment publiquen a les xarxes que hi han assistit en representació dels seus municipis. Una afirmació sorprenent, perquè no només no havien estat convidats, sinó que, dels municipis afectats, únicament hi tenien accés els alcaldes.
Considero que aquests fets són vergonyosos. No tot s’hi val per aconseguir una fotografia amb finalitats electoralistes.

Al llarg de la tarda, després de moltes converses amb el veïnat, es confirma que Vall Repòs haurà de passar una segona nit desallotjada. Mantinc una conversa intensa amb els responsables del dispositiu perquè considero injust que sigui l’Ajuntament qui hagi de donar la cara per unes decisions preses des del centre de comandament. Els trasllado que, amb una urbanització sencera desallotjada, hauria estat necessari que Bombers, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil haguessin explicat directament al veïnat els criteris de les decisions adoptades. Com a consistori, ens hem sentit una mica sols.

Amb l’evolució favorable de l’incendi i la previsió d’estabilitzar definitivament el perímetre abans de la mitjanit, decidim, conjuntament amb Creu Roja, tancar el centre de coordinació de l’Espai Ridaura cap a les deu de la nit.
El veïnat, tot i no entendre per què havia de passar una segona nit fora de casa quan ja no veia flames ni fum, torna als seus llocs d’allotjament amb l’esperança que l’endemà podrà tornar a casa. Així serà.

Dia 3 (5/7/2026)

El dia comença amb totes les expectatives dipositades en la reunió que se celebra al centre de comandament de la Bisbal. Les sensacions respecte al retorn del veïnat de Vall Repòs a casa seva són molt positives. De nou, l’alcalde i la Marina s’hi desplacen per oferir en directe les darreres actualitzacions. Preparem comunicacions i publicacions per poder informar de seguida de l’esperada notícia.

Al cap de poca estona es confirma que s’aixequen tant el confinament com el desallotjament. Acordem amb el personal d’Interior que, abans d’enviar l’Es-Alert, ens agradaria poder comunicar la notícia a través dels canals oficials de l’Ajuntament, i ho accepten. Parlo amb l’encarregat d’Aqualia per demanar-li una dada que considero interessant: el consum d’aigua que s’ha fet als hidrants durant l’emergència. M’explica que divendres a la nit es va haver d’obrir el by-pass entre Romanyà i Vall Repòs per garantir el subministrament. En total s’han consumit uns 1.500 m³ d’aigua, gairebé tots a Vall Repòs.

Arribat l’esperat retorn a casa, toca intentar descansar i, sobretot, agrair la implicació i la col·laboració de totes les persones que han fet possible superar aquesta emergència.

En primer lloc, al veïnat afectat, que va entendre la gravetat de la situació des del primer moment i va respectar totes les indicacions que se li van donar.

Al cos de Mossos d’Esquadra que, divendres, conjuntament amb la Policia Local i l’ADF, va dur a terme un desplegament extraordinari d’efectius per desallotjar, porta a porta, Vall Repòs.

A Bombers de la Generalitat, per la seva dedicació, professionalitat i experiència davant l’adversitat. Als seus comandaments i a tots els bombers i bomberes que ens han acompanyat des del primer moment. Pocs països del món poden presumir d’un cos amb aquest nivell d’experiència i coneixement.

Als Agents Rurals, per la seva presència constant i pel seu profund coneixement del territori.

A les ADF, especialment a l’ADF Gavarres Marítima, per la sort de comptar amb persones tan compromeses i per la gran tasca de prevenció i protecció que desenvolupen durant tot l’any. Caldria que Bombers pogués comptar encara més amb elles.

A tota la gent de SOS 4×4, amb en Pau Gamundi al capdavant, per estar sempre disposats a donar un cop de mà allà on fes falta.

Als pagesos i propietaris forestals de la zona, per continuar cuidant el nostre patrimoni natural i posar a disposició tota la seva maquinària per ajudar a contenir les flames.

A la Creu Roja, que va mobilitzar un gran equip humà i els recursos materials necessaris per atendre l’emergència. Vull destacar especialment la seva implicació fins al darrer moment i el tracte exquisit que van oferir a totes les persones afectades.

A Protecció Civil de Santa Cristina d’Aro, també present des de divendres per col·laborar en tot allò que fos necessari.

Als cossos d’emergències de l’Estat, la Unidad Militar de Emergencias i la Guàrdia Civil, que, malgrat desplaçar-se des de molt lluny, van aportar una gran quantitat de recursos per afrontar la situació.

També al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), pel desplegament tan important que va mantenir a la zona.

A l’Eduard Adrobau, Director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior i Seguretat Pública, per aguantar al peu del canó durant tota l’emergència i atendre totes les trucades amablement, tot i el nerviosisme i neguit de la jornada.

Però, especialment, vull fer una menció als treballadors de la casa. Amb tots ells hem fet el desplegament més gran de mitjans davant de l’emergència que ha viscut el municipi. Sense la seva implicació, res d’això no hauria estat possible. Vull destacar la Marina i la seva tasca al capdavant de la comunicació, amb una capacitat extraordinària per mantenir informada la ciutadania. Més de vint publicacions a les xarxes socials, coordinació amb els mitjans de comunicació, entrevistes… Una feina impecable.
En Jofre i en Mia han liderat la coordinació del centre de comandament local amb una capacitat de gestió admirable davant de tot el que anava succeint. Treballadors d’aquest nivell són els que enforteixen l’administració pública. I també tota la resta de treballadors municipals: la Clara, la Maite, en Joaquim, la Susi, tot el personal de la Brigada Municipal i el servei de manteniment i neteja dels edificis. Tots ells handemostrat ser grans servidors públics, estimar el poble i la seva gent i estar sempre disposats a assumir qualsevol tasca que se’ls ha demanat. No oblidaré mai la seva dedicació.

Abans d’acabar, vull fer una menció molt especial a tot el cos d’agents de la Policia Local de Santa Cristina d’Aro. Van respondre a la crida tots els que van poder i han estat una peça clau per garantir la seguretat de tot l’operatiu. El cap, en Pini, una de les meves mans dretes, ha superat amb nota el seu primer gran repte i l’ha gestionat de manera exemplar. Li desitjo una llarga carrera plena d’èxits al capdavant de la nostra Policia Local.

Finalment, gràcies a totes les persones i empreses que s’han ofert a col·laborar de qualsevol manera. Un agraïment especial a Casa Santa Elena, Pizzeria Rey i Bar Riu d’Or i l’Obrador de la Vall d’Aro. També a La Santa Market, per la seva comprensió i ajornar l’obertura de la temporada dos dies amb tot el que això comporta. Gestos que quedaran en el record d’aquesta emergència.

Un poble solidari és un poble viu.
Continuem treballant al servei del municipi, amb la previsió d’un estiu que encara serà llarg.

Eduard Vancells Sanchez
Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro