Entrevista a Jordi Bigas, president del Club Guixolenc d’Escacs
El ganxó Jordi Bigas i Hospital (Sant Feliu de Guíxols, 1987) és l’actual president del Club Guixolenc d’Escacs, entitat fundada el 1931, i també professor de l’Institut Joan Coromines de Pineda de Mar en el cicle formatiu de grau superior de Robòtica i Automatització Industrial. Avui dia viu a Malgrat de Mar per circumstàncies laborals, però compagina la feina amb la seva passió pels escacs a Sant Feliu de Guíxols.
En primer lloc, recordes a quina edat vas començar a aprendre a jugar a escacs? Què recordes de ben jove?
Vaig començar a jugar a escacs cap als 8 anys. Recordo que la meva mare feia neteja al garatge de casa i va trobar un joc d’escacs dins d’un armari. Quan me’l va ensenyar, li vaig preguntar com es jugava, i em va dir: “Quan arribi el teu pare, que te n’ensenyi ell”. Així que el meu pare em va ensenyar a jugar-hi i, des d’aleshores, cada migdia després de dinar fèiem una partida fins que, finalment, el vaig aconseguir guanyar.
Quan et vas federar al Club Guixolenc d’Escacs? Vas notar la diferència entre els escacs escolars i els oficials de la Federació?
Un migdia, quan ja feia temps que jugàvem a casa, el meu pare em va preguntar: “Si t’agraden els escacs, vols que t’apuntem al club de la ciutat?”. Evidentment, vaig dir que sí! La primera imatge que em ve al cap d’aquelles primeres classes és al Casino Guixolenc, on vaig conèixer en Jordi Serra, qui seria el meu professor durant molt de temps i qui em va ensenyar a jugar-hi bé de debò.
A partir d’aquí, em vaig federar al Club Guixolenc i vaig començar a competir. Els primers campionats van ser els escolars, on jugàvem amb nens de la nostra edat. Recordo que al principi consumia molt de temps en cada jugada; era un món nou per a mi i m’agradava estar completament segur del que feia al tauler.
Més endavant, vaig començar a jugar la Lliga Catalana per equips els diumenges al matí. Això va ser una gran motivació per a mi, sobretot perquè vaig començar a sentir un esperit de club molt proper amb la resta de jugadors.
La gran diferència entre els campionats escolars i la Lliga Catalana és que, a la Lliga, et podia tocar jugar contra gent de qualsevol edat. I vulguis o no, quan ets un nen, asseure’t al davant d’un adult de vegades imposava una mica.
Amb la projecció que portes, sembla que pots arribar a ser Mestre Català i t’has fet “coach” d’escacs, precisament, per portar una disciplina amb tu mateix del joc-esport-ciència.
Crec que el motor principal per avançar en els escacs és la passió. A més, el fet d’ensenyar a altres persones fa que adquireixis un compromís amb tu mateix per continuar millorant i donar exemple d’allò que vols transmetre. És per aquest motiu que em vaig treure el títol de tècnic de nivell I, per tenir les eines adequades i ajudar els alumnes a progressar.
D’altra banda, arribar a ser Mestre Català no és un camí fàcil; requereix un entrenament constant i aconseguir bones actuacions en torneigs contra rivals amb un ELO bastant alt. Avui en dia, aquest és un dels meus grans objectius personals.
Podeu veure les estadístiques d’aquesta temporada d’en Jordi Bigas aquí
Des que vas arribar a la presidència, hi hagut un canvi al club. Quins són actualment els objectius que perseguiu?
El nostre és el club més antic de la província de Girona. Es va fundar l’any 1931, així que aviat en celebrarem el centenari. Actualment som uns trenta jugadors federats, la gran majoria dels quals són gent veterana que fa molts anys que juga. És llei de vida que, tard o d’hora, aquesta generació anirà deixant de competir i anirem perdent jugadors adults.
Però la part positiva és que, d’aquests trenta, nou són nens i nenes de la categoria sub-14, i tenim clar que ells són el veritable futur de l’entitat. Per això, el nostre objectiu principal és donar visibilitat al club, apropar els escacs als més joves perquè els descobreixin, els provin i s’hi acabin apuntant. Aquesta és la clau per garantir la continuïtat del Club Guixolenc molts anys més.
Rebeu alguna ajuda de subvenció d’algun lloc? D’on venen els ingressos que teniu? Feu algun torneig per captar fons?
L’ajuda principal que rebem és la subvenció de l’Ajuntament. Per entendre’ns, es divideix en dues parts: d’una banda, la que ens atorguen directament per a la gestió de l’entitat, que és una quantitat ben petita; i, de l’altra, la que percebem en funció del nombre de jugadors federats sub-14 que tenim.
I és precisament de les quotes d’aquests joves d’on prové el gruix dels nostres ingressos, tot i que som conscients que encara no en tenim gaires. A banda d’això, també recaptem fons a través del torneig que organitzem cada mes d’octubre juntament amb l’Hotel Plaça. Ja portem tres edicions celebrant aquest torneig a ritme Blitz i la veritat és que cada any és un èxit de participació; de fet, en l’última edició vam superar els 70 jugadors.
Tot i que abans al Centre Excursionista Montclar s’hi feien petites classes d’escacs gratuïtes, l’any passat es va optar per fer classes de pagament a les escoles i, aquest any, s’ha preferit fer-ne només al Centre Cívic Tueda. Per què aquest canvi?
Evidentment, ens encantaria poder arribar a totes les escoles possibles i fer-hi classes, però a la pràctica no és tan senzill com sembla. Oferir classes als centres educatius requereix disposar d’una persona amb la titulació de monitor, a banda de gestionar el pagament d’autònoms, tramitar les assegurances de responsabilitat civil corresponents o definir si es fa en format de voluntariat.
Tota aquesta burocràcia fa que busquem vies més viables des del mateix club, on la gestió administrativa és molt més àgil. Per això, actualment fem les classes per a la mainada al Casal de Tueda. Són unes trobades que els agraden moltíssim, ja que, a banda d’aprendre, s’ho passen bé jugant entre ells.
Creus que hi ha planter per a noves generacions d’escaquistes ganxons?
Aquest és, precisament, un dels punts que més ens preocupen. Com comentava abans, l’objectiu principal és que s’apuntin més nens i nenes al club, però el repte més gran és aconseguir que tinguin continuïtat i poder potenciar el talent d’aquells que més destaquen.
Durant molts anys s’han anat fent classes als pocs nens que teníem, però pràcticament no n’hem pogut retenir cap; ja sigui perquè ho acaben deixant al cap de poc temps o bé perquè no tenen interès a competir.
Crec que, per poder crear un bon planter, hem d’obrir-nos molt més i fer una bona campanya de difusió. Necessitem organitzar activitats visibles perquè els joves ho provin i ens puguem donar a conèixer: fer xerrades a les escoles, tenir més presència a les xarxes socials… En definitiva, volem que tots els nens i nenes de Sant Feliu sàpiguen que tenen un club d’escacs a la seva ciutat.
Aquesta temporada no ha anat gaire bé per al primer equip perquè heu baixat de categoria. Penseu remuntar? Què creus que li falta al primer equip per a mantenir-se a Segona Divisió Catalana?
Abans de començar la Lliga Catalana, vam fer una reunió de club on vam plantejar als jugadors si volien competir a Segona Catalana o si preferien renunciar-hi i baixar directament a Preferent. Per votació, vam decidir entomar el repte de jugar a Segona. Tot i això, érem molt conscients que, amb la plantilla actual i les baixes que solem tenir cada setmana, mantenir la categoria seria una tasca dificilíssima. És una divisió molt exigent, en què tots els equips compten amb jugadors d’un nivell alt i blocs molt sòlids.
Per poder-hi competir amb garanties, ens farien falta un parell de jugadors per sobre dels 2100 punts d’ELO que fessin l’equip més compacte. Ara bé, trobar jugadors d’aquest nivell que vulguin venir no és tan fàcil com sembla. La nostra filosofia de club és clara: qui vingui ha de ser perquè té ganes de jugar i d’afrontar un nou repte esportiu, ja que per a nosaltres el més important és fer pinya i crear un bon ambient d’equip.
De cares a la temporada que ve, quants equips competiran? Afegireu un tercer equip a Tercera per als alumnes?
Aconseguir fer tres equips seria una notícia excel·lent, ja que significaria que disposem de jugadors suficients per completar-los tots tres. Cal tenir en compte que la Lliga Catalana és un campionat que dura nou diumenges, des de principis de gener fins a mitjans de març. Això implica que necessitem tenir jugadors disponibles cada cap de setmana per tancar les alineacions, tant si juguem a casa com a fora.
Evidentment, cada setmana hi ha alguna baixa per motius personals, però, precisament com que és una competició per equips, tenim cert marge per convocar altres jugadors i cobrir totes les taules. Al cap i a la fi, el més important per poder inscriure tres equips és el compromís dels jugadors per jugar regularment. En funció d’aquesta disponibilitat, planifiquem el nombre d’equips definitiu.
Què diries a la ciutadania, principalment als joves, per a que s’afeccionin als escacs i vinguin a provar al club?
Personalment, soc molt partidari que els joves provin de jugar a escacs, que experimentin, que es diverteixin jugant i que, al final, decideixin si realment és una afició amb què volen continuar.
Per això, animo tots els nens i nenes que s’apropin un dia al Casal de Tueda els dimarts a la tarda a partir de les cinc, per provar-ho i descobrir per ells mateixos què se sent davant d’un tauler d’escacs.
Per a tu els escacs, què són?
Per a mi els escacs són una passió. Un joc, un esport, un art, una bellesa materialitzada. Fa molts anys que jugo i sempre he sentit aquesta passió per jugar una partida d’escacs quan puc. Puc dir que és el meu refugi per oblidar-me de tots els problemes personals i només centrar-me en la partida. És curiós, perquè quan estic jugant una partida és com si entrés en una altra dimensió on només la meva ment s’enfoca a jugar a escacs.
Per finalitzar, tenim a les portes, d’aquí cinc anys, el centenari del Club Guixolenc d’Escacs. Teniu en ment organitzar algun esdeveniment?
Com comentava abans, sent el club més antic de les comarques gironines, l’any 2031 en celebrarem el centenari. Personalment, m’encantaria commemorar-ho organitzant algun gran esdeveniment on poguessin participar figures rellevants del món dels escacs. Com que encara falten cinc anys, de moment només hi estic donant voltes.
Com veus el futur de l’entitat?
El tenim a les mans de la gent jove: necessitem que aquells nens i nenes que realment s’estimen aquest esport s’involucrin, facin vida de club i, el dia de demà, puguin agafar el relleu per tirar-lo endavant molts anys més.
