Samarretes de l’AD Guíxols a la mostra de l’esport gironí de l’Espai Gironès
Del 22 de desembre al 4 de gener s’ha pogut gaudir, en un dels espais de la planta baixa del centre comercial Espai Gironès, d’una exposició commemorativa de l’Esport Gironí, en què s’hi han representat samarretes històriques i elements de marxandatge dels clubs més emblemàtics de l’esport de les nostres comarques, sobretot de futbol, amb la missió de posar en valor la trajectòria d’esportistes i entitats que han contribuït a la projecció de l’esport gironí.
El promotor de l’exposició i gran aficionat al futbol territorial de Girona i, com no podia ser d’altra manera, del Girona FC Albert Martínez ha mantingut exposades més d’un centenar de samarretes de l’esport gironí de diferents èpoques, dels equips professionals de bàsquet i futbol, passant també pel rugbi, l’hoquei patins i l’atletisme. El millor del cas és que, depenent del dia que es visitava l’exposició, les samarretes canviaven, per la qual cosa se n’han arribat a exposar unes 400, algunes de la seva propietat i d’altres de cedides per esportistes o clubs.
Pel que fa a Sant Feliu de Guíxols, hi ha estat representada amb samarretes històriques de l’AD Guíxols de diferents temporades, quan militava a Tercera Divisió nacional (ara 3a RFEF) i Primera Catalana, a principis d’aquest mil·leni. I és que Martínez ha volgut ressaltar els clubs que algun cop han militat en categoria nacional, per això també hi havia una samarreta del CRE Cristinenc de finals dels anys 80, quan va militar a 3a Divisió, arribant a ser, de la mà de Joan Clarà, filial del RCE Espanyol.

En el moment d’iniciar la mostra, l’Albert cercava la samarreta amb la qual es va aconseguir pujar a Regional Preferent el 1985 (amb publicitat de la discoteca Palm Beach), però realment no en va poder aconseguir cap fins que Dani Castilla (porter del Guíxols la dècada passada) li va deixar la que va lluïr la temporada 2013-2014, la del centenari de l’Ateneu i malaurat descens a Segona Catalana. Però era una samarreta de porter i, per tant, no era blaugrana. Per cert, en Dani, el gener d’aquella mateixa temporada va anotar un gol pujant a rematar en la darrera jugada agònica en un partit a casa contra el Llefià (2-2).

Uns dies més tard, un servidor va visitar l’exposició i l’Albert em va emplaçar a moure fils per obtenir una samarreta del Guíxols que no fos de porter. Vaig posar-me en contacte amb exjugadors, exentrenadors i exdirectius, i al final, va ser el darrer delegat, Miki Quesada, qui va portar-ne una de la temporada 2006-07.

Més tard, en Siscu Garcia també va aportar-ne una que correspon a la temporada 2016-2017 i l’Albert Agustí, fill del gran Xavi Agustí i defensa central del Guíxols a 3a Divisió de finals dels 90 al 2003, va cedir la que ell portava en aquella època.


També en algun moment va estar exposada la samarreta de la Unió Esportiva Vilartagues, quan encara lluïa l’antic escut de Sant Feliu, club que no cal confondre amb el posterior Vilartagues Club de Futbol. Una samarreta cedida per l’exjugador de l’entitat i ganxó d’origen Raül Ferragut, que amb 55 anys encara segueix en actiu jugant a 4a Catalana en un equip de la comarca del Gironès.

Cal recordar que, encara que no estiguin actius, l’Ateneu Deportiu Guíxols, el CF Vilartagues i l’Escola de Futbol de Sant Feliu segueixen donades d’alta a la Secretaria General de l’Esport, i per tant, no estan desaparegudes, malgrat l’engany de l’any 2022 en què es va fer creure als ganxons que el CF Sant Feliu de Guíxols era una fusió d’entitats, quan en realitat no va ser res més que la creació d’un club nou que, amb el beneplàcit de la cada cop menys seriosa Federació Catalana de Futbol, va ocupar sense cap mèrit esportiu els llocs de les tres entitats. Trista forma d’actuar a tres bandes: govern local, junta de la nova entitat i Federació i infame manera de tractar una entitat local centenària com és l’Ateneu Deportiu.
Per sort, darrerament, amb l’entrada de la nova junta al futbol ganxó, almenys s’ha recuperat la indumentària blau i grana històrica, així com la taronja de l’Escola per als equips de base. Una mostra de respecte i de sentit comú.