Un vi de valor incalculable
Tot remenant per la botiga Viader Vins del carrer Anselm Clavé, m’ha cridat l’atenció una ampolla de vi negre situada a la part alta dels pretatges de l’establiment, on hi ha els vins diguem-ne de més qualitat, tot i que segur que això pot ser discutible segons els gustos de cada persona (ja avanço que jo no hi entenc gaire, de vins, només el just per distingir algun gust, algun regust i sobretot, l’efecte).
Es tracta d’una ampolla que el temps ha cobert de pols, ja que va ser rescatada de l’antic celler Casellas-Viader, precursor de l’actual establiment reformat com a botiga i sala de tast i que regenten les dues generacions següents de la família. L’ampolla reposa en solitari en una lleixa juntament amb el seu boteller individual de fusta. I darrere, un retall de diari marronós pel pas del temps, amb el titular “Veinte mil duros por una botella de vino de Rioja”. Es tracta d’una pàgina de La Vanguardia de fa gairebé mig segle, quan encara es deia La Vanguardia Española. Concretament la pàgina 29 de l’edició del 24 de març de 1976. Per als més joves, vint mil duros serien actualment uns 600 euros. Però 600 euros de fa cinquanta anys, actualment son molts diners.
Aleshores m’ha picat la curiositat, i he volgut saber la història d’aquesta ampolla i el perquè del retall de diari. Es tracta d’un Gran Reserva Rioja del celler Berberana, un dels més antics de l’estat espanyol, dels de tota la vida. He preguntat a l’staff sempre amable de l’establiment sobre aquesta curiosa ampolla. Per què valia tant? I ens ho han explicat.
Aquell 1976 – any que jo vaig néixer, per cert -, la senyora Casellas, mare de l’actual propietari del negoci, va adquirir tres ampolles d’aquest Gran Reserva de Berberana, que en aquella època era un vi de criança de qualitat mitjana.
Va ser una compra conjunta de diverses ampolles de diferents vins de la casa Berberana i, teòricament, es tractava d’un vi recent. Però la sorpresa va venir quan al cap de poc es van presentar a Sant Feliu els “viatjants” de la casa Berberana perquè havien localitzat que, entre d’altres, aquestes ampolles que tenia la senyora Casellas havien estat víctimes d’un greu error: els operaris del celler riojà havien posat una etiqueta de vi recent en unes ampolles que provenien de la reserva més vella de la casa. “Ja no només era una cosa de diners, sinó que era una cosa sentimental, perquè era una barrica que només utilitzaven per a ús propi. Llavors van intentar recuperar totes aquestes ampolles que havien sortit al mercat amb una etiqueta equivocada”, ens explica l’encarregada de la botiga.
De les tres ampolles amb l’etiqueta equivocada que tenien, la família en va tastar una, l’altra és la que n’estem fent el reportatge, i no queda clar què se n’ha fet de la tercera. El que sí que es sap, gràcies a aquest retall de La Vanguardia, és que una o dues d’aquestes ampolles mal etiquetades que corrien pels cellers de l’estat van sortir a subhasta perquè algú es va adonar d’aquest error i les va posar a la venda. I en aquell moment ja es van pagar vint mil duros, és a dir, cent mil pessetes, perquè els amos volien recuperar-la. La subhasta va tenir lloc en el marc del Saló Internacional d’Alimentació Alimentaria de l’any 1976.
La família Viader assegura que el vi, en el seu moment, quan el van tastar, era bo. Es tractava d’un vi vell però en perfectes condicions. Però no es pot saber si el vi que conté actualment l’ampolla objecte d’aquest reportatge seria bo.
D’aquesta ampolla pràcticament única que té exposada, els propietaris de Viader Vins asseguren que hi ha molta gent que se l’ha mirada i que fins i tot, una vegada, a mitjans anys 80, una turista americana, amb aires de superioritat, va veure l’ampolla exposada i, tot i que a ella no li agradava el vi, la volia comprar. I oferia 50.000 pessetes. Però el preu de venda estava marcat a cent mil. “I va oferir més diners, però no va arribar a cent mil. I no la vam vendre, perquè aquella ampolla, de fet és de la senyora Casellas, i a més, aquella americana venia amb molta supèrbia fent veure que tenia molts de diners”.
Val a dir que he estat navegant per internet buscant informació sobre aquest Berberana Gran Reserva. Webs de col·leccionisme especialitzades, com ara Verema.com o Winesearcher.com demanen actualment entre 50 i 205 € per una ampolla exactament igual, de l’any 1952, que és la que correspondria amb la que es va vendre a subhasta. Recordem, però, que la que té la botiga guixolenca té l’etiqueta de 1952, però el vi és molt més antic. I qui, sap, potser alguna d’aquestes ampolles que encara es venen a les webs té el secret (ara ja no tan secret), i les etiquetes no corresponen al preuat líquid que contenen.
Què en deia La Vanguardia?
