Articles referents a senyera

Arxiu

Sant Feliu a l’exposició sobre J.B.Cendrós al Palau Robert

El Palau Robert recorda el mecenatge i l’activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d’abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. L’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l’industrial de l’aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. L’exposició, que  té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa”, Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el  diari Ara com a Media Partner.

… Seguiu llegint...

Arxiu

“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”

“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”, així és com va definir el president Carles Puigdemont l’acte de recepció de la senyera a l’exili del mecenes Rafael Patxot.

Ahir, la plaça del mercat es va fer petita per un acte que, lògicament, havia congregat la població guixolenca i de municipis del voltant,  que volien ser partícip de l’homenatge de la vila a un dels seus però, també, per la solemnitat que van donar a l’acte tant l’Ajuntament com les màximes autoritats del país, el president Puigdemont i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. L’humanista Rafael Patxot havia instal·lat aquesta senyera al capdamunt de casa seva, el 1896.… Seguiu llegint...

Arxiu

Sant Feliu recupera la senyera que hi havia a la Casa Patxot abans de la guerra civil

El 14 de novembre de 1938, el president del Parlament de Catalunya, Josep Irla, va rebre una petició insòlita. El remitent era Rafael Patxot, un ciutadà originari de Sant Feliu de Guíxols amb una trajectòria ben remarcable, en bona part lligada a la indústria surera, el mecenatge cultural i la introducció de la meteorologia i l’astronomia al nostre país.
Rafael Patxot va trametre la carta en un moment extremadament convuls, amb la Guerra Civil a les acaballes. Poques setmanes enrere, les forces republicanes havien jugat la seva darrera basa a la batalla de l’Ebre, però la derrota havia estat inapel·lable. L’endemà que l’empresari guixolenc enviés la carta, les tropes republicanes creuaven el riu en sentit invers cap a Flix i, a quarts de cinc de la matinada, volaven el pont de ferro.

… Seguiu llegint...