El 14 de novembre de 1938, el president del Parlament de Catalunya, Josep Irla, va rebre una petició insòlita. El remitent era Rafael Patxot, un ciutadà originari de Sant Feliu de Guíxols amb una trajectòria ben remarcable, en bona part lligada a la indústria surera, el mecenatge cultural i la introducció de la meteorologia i l’astronomia al nostre país.
Rafael Patxot va trametre la carta en un moment extremadament convuls, amb la Guerra Civil a les acaballes. Poques setmanes enrere, les forces republicanes havien jugat la seva darrera basa a la batalla de l’Ebre, però la derrota havia estat inapel·lable. L’endemà que l’empresari guixolenc enviés la carta, les tropes republicanes creuaven el riu en sentit invers cap a Flix i, a quarts de cinc de la matinada, volaven el pont de ferro.
“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”
“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”, així és com va definir el president Carles Puigdemont l’acte de recepció de la senyera a l’exili del mecenes Rafael Patxot.
Ahir, la plaça del mercat es va fer petita per un acte que, lògicament, havia congregat la població guixolenca i de municipis del voltant, que volien ser partícip de l’homenatge de la vila a un dels seus però, també, per la solemnitat que van donar a l’acte tant l’Ajuntament com les màximes autoritats del país, el president Puigdemont i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. L’humanista Rafael Patxot havia instal·lat aquesta senyera al capdamunt de casa seva, el 1896.… Seguiu llegint...
