Fa 20 anys de la caiguda de la Pedralta. Suposadament, entre el dia 9 i la matinada del 10 de desembre del 1996, dia en què un jove ciclista va alertar que la gran roca basculant, que serveix de fita entre els termes municipals de Sant Feliu i Santa Cristina d’Aro, no era al lloc on l’atzar de les lleis de la natura l’havia sostingut durant segles. Inicialment, el geòleg guixolenc Lluís Pallí va atribuir el fenomen al fort temporal de pluja i vent, però en les setmanes posteriors va aparèixer una altra hipòtesi complementària, de l’enginyer Josep Amat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): la lenta erosió ocasionada pel costum arrelat de comprovar empíricament la basculació, que consistia a fer petar ampolles de vidre encaixades entre la base i la roca suspesa, tot saltant-hi al capdamunt.… Seguiu llegint...

La gran pedra basculant de Pedralta, la fita més famosa i retratada de totes les que delimiten els termes de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro, ha inspirat la darrera producció del cineasta rus Aleksandr Manzurov. El conjunt de roques sovint ha estat considerat el més gran de les seves característiques a tot el continent europeu i i la seva antiguitat s’estima en uns 40.000 anys, però no ha estat fins ara que serà mereixedora d’un forat en l’star-system cinematogràfic.
El film, que s’està rodant aquests dies amb un guió traduït i adaptat al català i repartiment autòcton, durà com a títol el nom de la gran roca basculant , i l’argument li atorga un protagonisme cabdal, com a lloc on s’encreuen la vida i la mort.… Seguiu llegint...