Sobre el tancament del setmanari Àncora

Àncora ha anunciat que l’extra de Nadal serà el darrer número del setmanari, acabant així amb la tradició ganxona dels setmanaris impresos.

En els darrers dies s’ha fet pública la notícia que el setmanari tanca a finals d’any. No és una bona notícia, ni de bon tros. S’ha acusat Àncora de no saber adaptar-se als temps moderns i potser és veritat. Incorporar les noves tecnologies és bàsic per a qualsevol mitjà de comunicació i el que valia fa 10 anys ara ha quedat obsolet, però no perdem de vista que es tracta d’un setmanari local, amb vocació d’informar d’allò que passa a la ciutat i també donar veu als ciutadans amb les seves observacions i queixes. També ha estat una bona plataforma pels partits polítics a l’hora d’informar a la ciutadania dels seus projectes i les seves opinions, i Àncora en això ha estat generosa. 2500 caràcters per explicar quelcom pot semblar poc, però aquests espais han estat cedits gratuïtament i un cop agafada la pràctica donen per explicar moltes coses.
No ha estat tan generós l’equip de govern, que en un pamflet pagat pel poble (edició més repartiment), els grups municipals “gaudeixen” de 1000 caràcters incloent títol i signatura, un pamflet en el qual la crítica o l’opinió dels ciutadans no hi són presents, per això el considerem un pamflet.

No traiem mèrit a Àncora, que durant 69 anys ininterrompudament ha estat testimoni de tot el queha passat a la nostra ciutat, i són molts els historiadors locals que quan han hagut d’escriure sobre algun fet ocorregut a la ciutat han anat a buscar-lo als setmanaris publicats d’Àncora, i ha estat la continuadora d’una tradició ganxona centenària que potser molts ciutadans no saben.

Sant Feliu ha tingut setmanaris almenys des de 1898 amb noms com Llevor, La información, El Programa, Ciutat Nova, El Ideal, L’Avi Muné, Palmarium. Espalmatorium o La Proa entre d’altres. No tots van tenir la durada d’Àncora, però van iniciar el camí, malauradament la guerra civil va fer que s’aturessin les publicacions fins al 1947, que surt Chut, per convertir-se després en Àncora.

Aquest tancament per a molts serà una “Crónica de una muerte anunciada”, i l’actual Ajuntament tindrà el dubtós honor de ser el que ha vist tancar l’Àncora. Potser si part dels

diners del pamflet haguessin servit per contractar publicitat al setmanari, hauria pogut aguantar un temps més. Però està vist que si no s’està en la mateixa ona que el govern …