Restauren un retaule de la catedral de Girona obra del guixolenc Joan Arnau (s.XVII)
Redacció |
Segons publicava ahir el diari El Punt-Avui, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ( CRBMC ) ha acabat la restauració del retaule barroc de la capella de Santa Caterina de la catedral de Girona amb el muntatge al centre del retaule de la gran pintura a l’oli sobre tela que representa la santa d’Alexandria martiritzada infructuosament en una roda de tortura, abans de ser decapitada per l’emperador romà Maxenci.
La restauració ha durat quatre mesos i s’ha portat a terme en dues parts: la de la pintura es va realitzar a les instal·lacions del CRBMC a Valldoreix, mentre que l’estructura de fusta es va restaurar in situ. De fet, el retaule no havia estat mai desmuntat i s’ha volgut mantenir aquesta característica durant la intervenció. Per això, les tasques dutes a terme a la catedral han requerit una bastida a l’anvers i al revers del retaule, per poder arribar a tots els racons del moble. El retaule és de fusta daurada, amb decoració d’estofa al tremp –elements vegetals– i policromia a l’oli –rostres dels personatges–, i tot el conjunt col·locat sobre un basament de pedra nummulítica de Girona.
La pintura El martiri de santa Caterina (que fa 2,16 metres d’ample per 2,66 d’alt) és obra de l’artista Joan Arnau Moret (Sant Feliu de Guíxols, 1603 – Barcelona, 1693), que regentava un prolífic taller a Barcelona del qual van sortir molts quadres amb iconografia religiosa que es van repartir per temples de tot el país, inclòs el monestir de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha sis teles seves a la capella dels Dolors. En el cas del retaule de Santa Caterina, a la part inferior dreta la pintura està signada i datada: “Arnau 1678”. Possiblement el retaule es podria datar a principi del segle XVII, pel tipus de decoració manierista. Al revers del retaule, hi ha llates de fusta clavades a la seva estructura per protegir la pintura.
Tot el conjunt es trobava en un estat de conservació deficient, a causa de l’envelliment dels materials constitutius; de les condicions variables d’humitat i de temperatura, normals en un edifici d’aquestes característiques; del mateix ús del retaule, i de l’acumulació de pols al revers del conjunt, que facilitava la proliferació d’insectes xilòfags. Això va provocar diverses degradacions, com ara aixecaments de capes de pintura o despreniment de peces, fissures i esquerdes, i el fum de les espelmes havia provocat l’enfosquiment de la capa superficial.
