Repassem la trajectòria de Carlos Casabona abans del seu esdeveniment ConcenciARTE a Castell d’Aro

Carlos Casabona Monterde és un pediatra aragonès de naixement, que ha exercit durant més de 30 anys a l’ABS de Sant Feliu. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a l’Universitat de Saragossa i especialitzat en pediatria per l’Hospital Clínic Universitari de La Laguna, de Santa Cruz de Tenerife.

A més, està especialment sensibilitzat amb l’alimentació i nutrició infantils i participa de forma activa en diversos mitjans de comunicació per divulgar la importància de la nutrició en la salut dels infants per tal d’evitar el sobrepès i l’obesitat. Ha escrit els llibres  Beber sin sed  (conjunt amb Julio Basulto) y Tú eliges lo que comes.

Des de fa dos mesos està administrativament jubilat però continua al peu del canó. Per això, repassarem la seva trajectòria i també parlarem de l’esdeveniment que organitza el 5 d’abril a Castell d’Aro: la 3a Red Concenciarte, que combina art, ciència i música mitjançant una sèrie de xerrades curtes d’onze especialistes del món científic i de la salut, combinades amb música i art.

Carlos, com és que vas venir a parar a Sant Feliu de Guíxols?

Doncs per oposició, vaig venir a Catalunya des de l’Aragó. Tant a la meva dona com a mi ens encantava Catalunya i per això mateix vam decidir opositar aquí. I més especialment, en una zona que tingués bons paisatges i que ens agradés, perquè aleshores les ciutats ja no m’agradaven, i vam decidir venir a treballar a l’ABS de Sant Feliu de Guíxols l’any 1993. 

Vam estar dotze o tretze anys vivint a Sant Feliu i després vam anar a Santa Cristina d’Aro que té, podem dir, menys densitat urbanística, i per tant, és més senzill trobar o fer-te una casa. Però bé, seguim vinculats als dos llocs perquè de fet, la consulta privada de tardes fins fa un any la teníem a Sant Feliu.

La teva trajectòria l’has desenvolupat només a Sant Feliu?

Bé, per la Seguretat Social he treballat tant a Sant Feliu com a Santa Cristina, i els últims anys també a Platja d’Aro, com a reforç. L’equip d’atenció primària de pediatria a Sant Feliu estava format per cinc pediatres i cinc infermeres pediàtriques. A part del CAP, a les tardes, com he dit, tenia la consulta privada a Sant Feliu.

No només ets metge, sinó que també ets docent…

La meva especialitat és la pediatria i les seves àrees especifiques, i després he fet cursos i màsters, i he adquirit molta experiència en nutrició infantil i prevenció de l’obesitat. 

I efectivament, els metges residents, quan aproven el MIR, poden passar un temps per una àrea bàsica docent com la de Sant Feliu, en què hi ha metges i pediatres que fan docència als nous metges que volen arribar a ser pediatres o metges de família.

Referent al tema de nutrició i salut alimentària, com és que t’hi vas especialitzar?

Jo, de petit, era un nen obès, i recordo que alguns nens em deien “gras”. Per això, els meus pares em van portar a un metge, que ho va dir clarament, i va donar els consells adients per trobar la solució. Els meus pares li van fer cas i poc a poc es va solucionar el problema, i sempre he quedat molt agraït a aquest metge. Ara resulta que si dius clarament com a professional això, algunes famílies s’enfaden i tenen por que el nen agafi un trauma. Jo penso que hi ha d’haver un equilibri entre l’empatia i el fet que un professional de la salut pugui comunicar a algú que acudeix a la consulta si té un problema, i ajudar-lo a poder resoldre’l. Llavors, vaig anar estudiant ja amb 12 anys el cicle de ciències i tenia clar que volia entrar a Medicina per ser metge. Allà hi havia assignatures en relació amb, per exemple, el cicle de Krebs, les proteïnes, els aminoàcids o les cèl·lules com els adipocits. M’agradava tot el que té relació amb la nutrició. I després, en acabar la carrera, és quan, en aprovar  l’examen MIR, has d’escollir una especialitat durant 4 o 5 anys, i a mi m’agradava la pediatria, per poder prevenir que no hi hagués nens, com em va passar a mi, que tinguessin un sobrepès per un excés d’alimentació insana.

Carlos Casabona es va especialitzar en nutrició pediàtrica perquè de petit va patir obesitat

De manera curricular, dins la pediatria, estem preparats per atendre qualsevol matèria: nadons, malalties infeccioses, pediatria preventiva, alimentació i nutrició, malalties cròniques com la diabetis, l’obesitat, l’asma, o l’epilèpsia, o pediatria social, entre d’altres, però després cada pediatre, poc a poc, va escollint amb la seva experiència i el seu treball diari el tema en què vol especialitzar-se, adquirint més i més experiència. Per exemple, un pediatre a qui agradi molt el sistema nerviós, les epilèpsies o els trastorns del desenvolupament, ja acaba sent neuropediatra en un hospital. Però tots som pediatres. El meu interès i la meva experiència ha estat sempre la nutrició infantil i familiar i dins la nutrició infantil, la nutrició per excés, que són el sobrepès i l’obesitat. 

Parlem de les teves publicacions…

El meu primer llibre és “Tu eliges lo que comes”, que alguns dietistes el criticaven dient que no és veritat que tu triïs què menjar. Jo els vaig respondre que ningú està amenaçat amb una pistola al supermercat. Estàs influït, això és veritat, però al final ets tu qui pren la decisió. La publicitat utilitza estratègies emocionals  amb el permís de polítics passius, amb molts diners, però nosaltres tenim la voluntat i la llibertat de poder escollir. El que sí que ha de quedar clar és que l’obesitat infantil mai no és culpa del nen, perquè ell no compra ni cuina. Una altra cosa és un adolescent que té la seva pagueta, aquí ja podem dir que té una corresponsabilitat amb la família; però l’obesitat infantil mai, mai, pot ser culpa de l’infant, sinó de l’entorn familiar i social.

“L’obesitat infantil mai no és culpa del nen, sinó de l’entorn familiar i social”

Aleshores, què en penses sobre la frase “som el que mengem”?

És falsa. Aleshores, si mengessim, per exemple, molt cervell d’humans, imaginant que fóssim caníbals, doncs seríem més llestos, o si mengem cor d’animals com lleopards seriem més veloços… alguns pobles guerrers, quan mataven enemics, es menjaven el cor per poder captar la seva força! Absurd, no és científic i ara ho tenim molt clar. Llavors, no som el que mengem.

El que sí que podem ser més sans si mengem saludable. No és tan senzill, a la gent li agraden les frases fetes. De fet, Moulet, un bioquímic que ha escrit set llibres i que va venir a Red Conscienciarte el 2023 i el 2024, té un llibre que ha donat la volta a la frase i diu “Mengem el que som”. És un llibre molt bo i et diu que si tens una manera de pensar o de ser, vols menjar d’una manera concreta, com fan, per exemple els vegans. En fa una anàlisi històrica a través de moltes èpoques. 

Veig aquí davant una bona exposició de llibres …

Sí, doncs mira, Mulet, Carlos González, Julio Basulto… Som un conjunt de persones que ens agrada divulgar i tenim aquesta passió per transmetre coneixement científic d’una manera amena. No pas per donar-nos importància tipus “aquí estic jo,  sé molt i tu no saps res!”, sinó tot al contrari, amb un llenguatge planer per  comunicar i combatre els mites, que moltes vegades són difosos per estafadors de bata blanca, i ho estan fent per Internet. Un dels mites amb els àpats és precisament pensar que algú que tingui càncer, si menja espirulina o cúrcuma o l’última herba o producte que sigui molt exòtic i molt car, es salvarà. De fet, fins i tot hi havia un agricultor català, no diré el nom,  que deia que la sida i altres malalties les curava ell amb  plantes (que venia, és clar). D’aquest tipus de persones, n’hi ha moltes, i a les xarxes, amb  milers de seguidors…

Què en penses de la dieta mediterrània?

La dieta mediterrània és una construcció social i cultural. En molts articles, fins i tot fets per científics de prestigi (amb conflictes d’interès), hi està inclòs el vi. Però sabem que el vi és una beguda alcohòlica i l’alcohol és un tòxic potent, sobretot a nivell cerebral. Si en prens una copa, la teva conducta ja està modificada,  tens menys reflexos, et desinhibeixes, i després, segons les dosis, t’ataca el fetge. És teratogènic, és a dir, altera el fetus, i precisament la dona que no sap que està embarassada i ha begut els dies posteriors a la concepció, pot tenir nens amb síndromes, autismes i trastorns d’atenció i trastorns mentals o psicològics. Actualment es poden veure moltes sèries i pel·lícules on els protagonisten beuen molt, com si fos cool...

Si traiem de l’equació el vi, la dieta mediterrània basada en fruites, hortalisses, fruits secs, llavors, llegums, oli d’oliva, peix, lactis, ous i una mica de carn blanca com pollastre o conill, està demostrat que és saludable.

Aquí m’has ensenyat uns quants llibres i aquest és el que m’ha cridat l’atenció: Dieta i càncer, de Julio Basulto.

És un dels millors dietistes de l’estat:  ha dedicat diversos anys de la seva vida a poder respondre aquesta pregunta tan difícil, és un llibre que té uns 280 fulls i unes 500 cites bibliogràfiques. Per tant, si algú té ben diagnosticat un problema de càncer, el primer que cal fer és anar a un oncòleg o un equip d’oncologia que li diagnostiqui bé en quin estadi està i el tractament. El càncer sol provocar una disminució de gana i una pèrdua de pes, i està clar que el suport nutricional d’un dietista contribuirà que aquest tractament mèdic oncològic (ja et dirà l’oncòleg si necessites ràdio, quimio, exèresi, intervenció quirúrgica o res) arribi a bon port.

Recordo que a la meva infància el càncer era com una sentència de mort en el 80- 90% de casos. I s’ha aconseguit baixar, no per l’espirulina i la cúrcuma i totes aquestes ximpleries que circulen per Internet, sinó que s’ha aconseguit baixar gràcies a la ciència, i jo diria que en molts casos la supervivència arriba al 80%.

“Tu eliges lo que comes ” i “Beber sin sed” son els llibres que ha escrit Casabona

Aleshores, què aconsellaries que mengi el pacient amb càncer?

Fruites, hortalisses, fruits secs, llegums, llavors… Sabem que els vegetarians i els vegans tenen menys possibilitats de tenir càncer, i fins i tot poden sobreviure  millor, però sempre supervisat amb un dietista-nutricionista que estarà en l’equip d’oncòlegs de qualsevol hospital. 

Hem de saber que la paraula dieta no només és el menjar, sinó que és una paraula grega que significa estil de vida. Llavors, quan et diuen que has de portar una dieta saludable, no només és menjar saludable, sinó que a més de menjar saludable has de portar una vida saludable i això passa per retirar els tòxics com l’alcohol o l’ estrès i dormir bé.

Seguim parlant de les teves publicacions. El que vaig llegir jo va ser “Tu eliges lo que comes”.

Sí. Ara n’hem fet una segona edició amb Planeta, que va sortir la tercera impressió el maig del 2019 i que continua sent molt actual. En aquest llibre, intento explicar que és molt difícil que ingerint productes d’alta densitat energètica com croissants, donuts, gelats, pastissos, pizzes,… en quantitats inadequades, és molt difícil estar amb salut, perquè el nombre de calories que ingerim és superior al que gastem. Hi ha gent que diu, no, jo això ho menjo i ho gasto. No és tan fàcil. 

De fet, el llibre et diu que si has menjat tal cosa, has de fer tant exercici…

Efectivament, però això també és molt criticat actualment, diuen que és millor menjar saludable per no haver de fer comptes. Però encara així, en el llibre, si el llegeixes sencer, es veu molt clar quin és el missatge. A més, que si un dia a tu et ve de gust menjar un pastís, perfecte! Però després has de saber que potser aquella nit hauràs de sopar menys. I això és al que la gent no està disposada. Jo menjo un culant de xocolata a les 3 de la tarda, que té tranquil·lament 400 calories: una bomba. Llavors he de ser conscient que m’he menjat aquesta bomba. Per tant, almenys, cal compensar. El que està clar és que a les 8 o les 9 del vespre no puc menjar el mateix que si no m’hagués menjat el culant. És el missatge: sembla senzill menjar menys, però sobretot menjar menys coses dolentes. Perquè és molt difícil arribar a 400 calories amb un plat de mongetes verdes. N’hauries de menjar potser un quilo. És molt difícil omplir-te amb menjar saludable. I tanmateix, el menjar no saludable està elaborat perquè t’enganxi, i per això es compleix el típic marketing: “a que no en pots menjar només una?”, amb les patates xips i altres snacks, que moltes varietats porten glutamat, conservants i potenciadors del gust, que fan que no puguis parar i a sobre no et sentis ple. 

“Si per postres de dinar has menjat un culant de xocolata, no pots sopar el mateix que si no te l’haguessis menjat”

Quins altres llibres has escrit?

El segon llibre és “Beber sin sed”, i el vaig escriure amb en Julio Basulto. Amb ell tenim un capítol dedicat a les begudes estimulants, que la gent els anomena energètiques perquè els fabricants es van inventar un nom potent però fals; el que donen no és energia sinó nervis, taquicàrdia, augment de tensió, … Un autèntic disbarat permès pels polítics, que es pot adquirir a qualsevol botiga de llaminadures on entren nens i adolescents, amb uns pots dissenyats de manera molt atractiva per precisament estimular-ne el seu consum. 

Un altre capítol sobre els sucs i els sucs detox; un altre sobre el cafè, el tè, el mate i el cacau; un altre sobre l’aigua mineral, avantatges i inconvenients de l’aigua mineral i l’aigua de l’aixeta,.. I un altre també sobre les begudes vegetals, que hi ha gent que en diu llet, però només es pot definir com a llet, per llei, aquella que surt de les mames dels mamífers. Aquí tenim també un capítol de lactis, que si és millor llet sencera, amb lactosa o sense, baixa en proteïnes, o amb calci o vitamina D, …. Tot el que es pot beure està en aquest llibre. I un dels mites que ataquem és que cal beure dos litres d’aigua al dia. Això és mentida! Ho raonem a partir d’una mala interpretació que es va fer d’una publicació d’un dietista americà que va dir que s’haurien de beure uns sis gots d’aigua al dia. El periodista ho va transcriure al diari i va posar vuit gots. I també va obviar que el dietista va dir que aquesta aigua també podia provenir d’altres fonts com el cafè, el tè, la sopa o la fruita. Aigua, sí! Però sense obsessionar-nos. Cal beure quan tinguis set. El teu nefròleg et recomanarà, si tens un problema d’insuficiència renal, que no beguis tanta aigua perquè, lògicament, fas treballar massa els ronyons, o si hi tens pedres, et pot recomanar que en beguis més.

“Les begudes energètiques són un autèntic disbarat: no donen energia sinó nervis, taquicàrdia i augment de la pressió”

Per acabar parlarem de la conferència del 5 d’abril…

És un esdevenimentamb onze conferenciants que parlanran onze minuts cadascun d’ells. Perquè estic convençut que la ciència, si l’expliques bé, és un espectacle. Molta gent coneix les xerrades TED de 20 minuts donades en grans auditoris, amb professionals que saben explicar molt bé. Jo encara vaig més enllà i ho porto a onze minuts, perquè així el públic no es cansa d’un sol tema i és més amè. 

Són ponents de prestigi que ja tenen experiència en aquest tipus de xerrades, perquè a vegades pot semblar senzill, però condensar una idea en onze ¡ minuts no és senzill.

L’esdeveniment del proper 5 d’abril tindrà lloc a l’Espai Escoles Velles de Castell d’Aro, de 10 a 13:30, i hi intervindran 11 ponents amb intervencions d’11 minuts.

I per què s’anomena xarxa “ConscienciArte”?

Perquè sóc humanista i renaixentista. Abans no s’estudiava només una matèria del coneixement humà, sinó que s’estudiaven diverses disciplines com geometria, arquitectura, art, pintura, oratòria, matemàtiques, astronomia…

A l’esdeveniment hi haurà dues dones físiques: una és directora de cors i soprano i una altra és llicenciada en Belles Arts i pianista. Parlaran també 3 pediatres (un d’ells jo mateix). Una pediatra endocrina que parlarà dels nous medicaments per l’obesitat, i una altra que és neuropediatra, María José Mas, que parlarà de les pantalles i la possible teòrica modificació que pot promoure a les xarxes neuronals. 

Julio Basulto també és ponent  i ens parlarà de si ens falten o no proteïnes a la nostra dieta. Núria Martínez és la directora de l’associació 5 al dia, associació de caràcter europeu de la que ella presideix des de fa 20 anys la delegació espanyola i que té com a finalitat promoure el consum de fruites i hortalisses. Per què 5 al dia? Perquè sabem, amb criteris científics, que per tenir una bona salut, s’ha de menjar com mínim cinc cops al dia fruita i verdura. Si ho vols més específic, serien tres racions de fruita i dues d’hortalisses.

També ve Conchi Lillo, biòloga i especialista en visió. José Gómez, cap d’immunologia del Servei Gallec de Salut. També intervendrà Laura Caorsi, una periodista especialitzada en temes nutricionals que ha rebut diversos premis i ens aclarirà les trampes que fa la indústria alimentària per colar-nos que un  producte del supermercat ens cridi l’atenció i no sigui tan fantàstic com el pinten. De fet, ha escrit un llibre que es diu “Comida Fantástica”. 

Tots els llibres que hem escrit els ponents estaran a la venda gràcies a la llibreria Susana de Platja d’Aro. Serà un festival de ciència amb humor i art. Per què art? Perquè l’art està indissolublement unit a l’experiència humana i cada ponent triarà una o diverses obres d’art, de pintura, escultura,  literatura,  poesia o música a la seva xerrada que lligui amb el tema que s’exposa. Jo parlaré de menjar “real” (Real Food), així entre cometes, perquè ara tothom parla de menjar real, i jo li dono una volta a aquest tema, perquè també significa menjar de reis. I aquí ho deixo.

Això serà el dia 5 d’abril, a l’Espai Escoles Velles de Castell d’Aro, que és un edifici xulíssim, de només tres anys, amb una arquitectura impressionant, plena de llum i que és al mig del poble. Ho farem a la sala del Ferro, amb cabuda per a 200 ponents asseguts i 400 en total. 

Quines característiques té aquest esdeveniment? 

Doncs moltes gràcies, Carlos. Esperem que aquest esdeveniment sigui tot un èxit.