L’informe dels arqueòlegs del Monestir data les restes trobades
Redacció |
Ahir, el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Vilà, va informar a l’oposició sobre les conclusions de l’informe arqueològic de les restes del monestir aparegudes a la plaça Abadia, segons informa El Punt-Avui.
Segons aquest informe, els experts de l’empresa encarregada han determinat com a troballes més rellevants l’estructura defensiva altmedieval integrada per l’escarpa i la contraescarpa del fossat, de cap al segle XIV, que donen continuïtat als elements que anys enrere, quan es va instal·lar l’ascensor a l’edifici de serveis, es van deixar al descobert.
Pel que fa a la resta d’estructures, els arqueòlegs han trobat alguns elements encara més antics (segles XII i XIII) i han datat el sistema de canalitzacions i recs entorn al segle XVII. Cap al segle XIX, i “amb menys rang”, explicava Vilà, situen els fonaments d’una sèrie d’habitacles adossats a la façana on hi ha l’entrada a l’Hort del Rector, possiblement amb usos de cuina. Vilà hi afegeix que els experts necessitarien aprofundir sota l’edifici barroc per confirmar hipòtesis, però per fer-ho “caldria reforçar els fonaments” abans.
Respecte a la incògnita sobre la possible integració de les restes en el projecte de l’edifici del museu Thyssen, previst just a sobre, Vilà no va donar grans pistes. Les conclusions es posaran al servei de l’equip redactor del projecte executiu –ara mateix en procés de contractació– i també les trametran als serveis de Patrimoni de la Generalitat, que són l’única autoritat competent per decidir al voltant d’una intervenció que afecta un bé cultural d’interès nacional com és el conjunt monàstic guixolenc. De moment, tornen a estar cobertes sota terra i protegides amb malles geotèxtils. Però l’edil valora l’estudi com a “positiu, perquè permetrà avançar en la línia correcta” en la definició del projecte, que esperen adjudicar aquest estiu.
