L’anaconda, el “tribunero” i el mussol
Redacció |
Sí, sento l’anaconda, com en els moments previs a un partit de la màxima. Per a aquells que no sabeu què és, us diré que sentir l’anaconda se’n diu d’aquella sensació de neguit a l’estómac prèvia a un esdeveniment de gran volada. D’aquí poc, vénen eleccions municipals, i estem a prop d’un altre partit important que hipotecarà el futur de la nostra ciutat 4 anys més. Els dos equips podríem dir que es diferencien en moltíssimes coses, d’entre elles la política de sempre de promeses incomplertes, el malbaratament del diner públic i els tallats al Núria.
Al nostre equip volem jugadors, d’allò que se’n diu, que sentin els colors. Uns jugadors que no es quedin amb la intenció que volien fer un bon partit, i que en acabar-lo es limitin a dir “és que no he pogut fer tot allò que volia” o que deixen per l’últim minut de partit tot allò que no han sabut fer. A aquests, els “tribuneros” els dirien que haurien d’haver corregut durant tot el partit i que haurien d’esforçar-se del primer minut a l’últim, que per això els paguen. Per cert,
als “tribuneros” tampoc els agraden els equips que utilitzen el joc brut i que fiquen travetes a tot allò que es mou. Sí, aquells equips que es tanquen a la gàbia, perdó, a l’àrea i s’aferren a ella, diuen que això és poc vistós.
Ei, i la sensació d’anaconda es fa palesa també quan veus el que passa al teu voltant. I és que la sensació que TOT es deixa per l’últim moment ja la portem des del desembre vivint: fent una bona compra de llums de Nadal per l’últim any de legislatura, assabentant-se ara que calia fer una reforma dels carrers de la ciutat i una cosa que em té profundament encuriosit, aquest trencaclosques de quitrà en l’asfalt de carrers com la Rambla Generalitat, que no acaben d’encaixar. “A què ha jugat aquest equip fins ara?” dirien molts.
Ens hi juguem molt. I és que més enllà d’aquest partit, el 27 de setembre en vindrà un altre contra un rival molt més gran, i hem d’estar preparats. Hem de comptar a les nostres files amb gent capacitada i lluny de sospites de corrupteles, per no parlar ja, que necessitem gent que xuti bé amb l’esquerra, perquè sense esquerrans no anirem enlloc. Però com deia un profeta, hem d’anar partit a partit, i el de les Municipals és essencial.
Martí Viñals
