La vella i la nova generació de la música de la terra
El passat dimecres 5 d’agost va tenir lloc a l’Espai Port el concert de folk-rock català del Festival Porta Ferrada d’enguany. Els protagonistes, la Companyia Elèctrica Dharma, que celebrava els 40 anys de la seva primera creació i Els Catarres, que presentaven el seu darrer disc Big Bang.
Van obrir el foc els veterans de la Dharma amb la seva minigira Tramuntana, el ja tradicional Força Dharma a l’inici i un concert festiu vibrant en el qual no va faltar cap dels himnes de la banda, que va recordar constantment els dos malaguanyats germans Fortuny: Esteve, mort l’any 1986 i Pep, de traspàs encara força recent. Es van llegir molts poemes musicats dels dos desapareguts fundadors de la banda, ara liderada per Lluís, un altre dels germans Fortuny, que va demostrar estar en plena forma –es va treure la camisa i va caminar fent la vertical per l’ample de l’escenari cap a la part final del concert- malgrat que la veu ja no l’acompanyi com abans.
Els barcelonins van tocar tots els seus clàssics del folk català, la majoria entremesclats entre els llargues mescles de temes, com per exemple La Presó del Rei de França, que va sonar poc més de 2 minuts entremig d’un mix de clàssics. No van faltar l’Oucomballa, Inanaihé (La cosa està negra), els clàssics de la Patum de Berga, La Gent vol viure en pau –cançó més reivindicativa i actual que mai-, Ball llunàtic, Catalluna, Contra el fusell un somriure, Muntanyes russes i per acabar, Correfoc.
La Dharma, al llarg de tots aquests 40 anys ha demostrat ser un conjunt únic, superb i amb una música “tossuda i obstinada” que difícilment es podrà tornar a trobar al nostre país, amb la mescla de rock psicodèlic, folk, música de cobla i fins i tot funk. Molt ètnic i molt de la terra. Genial.
El segon concert, molt més juvenil, va tenir com a protagonistes Els Catarres, un conjunt que enguany ha tret el seu tercer disc i que està en la línia dels nous grups catalans com La Pegatina o Txarango, que fan una música festiva a cavall entre el pop-rock, el folk, la rumba i l’ska. Els d’Aiguafreda van repassar els principals temes del seu darrer treball Big Bang, i va repassar els èxits dels dos anteriors, entre els quals el hit que els va donar a conèixer, Jennifer, aquell tema que parla de l’amor prohibit entre un “catalanista votant de Convergència” i una “xoni de Castefa” que va al Pont Aeri i es tuneja el cotxe.
Amb les seves lletres agosarades, originals i divertides, els d’Aiguafreda ens van oferir el seu millor repertori, ara amb un so molt més madur i ric instrumentalment que fa dos anys i amb una explosió de confetti de benvinguda. Els del Montseny ens van deixar totes les perles dels seus anteriors àlbums, com Tòquio, Vull estar amb tu, Invencibles, Caramelles, La Festa Major d’Aiguafreda, Tintin, … Del nou àlbum van sonar En Peu de Guerra, Estels al vent, El setge, El teu cor és un tambor,… El concert va culminar amb el seu tema estrella: Rock’n roll. Estic segur que aviat els tornarem a sentir per Sant Feliu, tenen llarga vida i molt bones idees.
I, sí, és clar, com era d’esperar van aparèixer les estelades i els crits d’independència.
Èric Vergés i Els Catarres, en acció (Foto: XAVIER CASALS)
