Iberoamèrica versus Hispanoamèrica d’estar per casa
Redacció |
És clar i castellà! Són 300 anys intentant, no ja carregar-se la cultura catalana catalanoparlant, sinó assimilar-la a una mena de sucursal d’una cultura castellana amb subtileses del tipus “porteño”, “havanero” o “mexicano”… que quedi empremta del català com a un dialecte del castellà a llarg o mig termini, arreglant el “problema” de la unitat d’Espanya d’una vegada per totes, tancant el cercle començat amb la immersió lingüística de Catalunya en el castellà (sí, és a l’ inversa del que es diu habitualment) a través d’eines com la legislació i la judicialització, o les grans onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta, des de tots els racons de la geografia espanyola, essent coneixedors de la futura força conglomerant del poder d’allò castellanoparlant, i diluint de l’espai cultural català (o almenys de la possible voluntat de mantenir la cultura catalana verge o predominant) en l’esdevenir sociopolític català. Molta mala bava i molt maquiavèlic!
Som cada vegada més els que ho sabem i no ho tolerarem…
Roko Hu