Iberoamèrica versus Hispanoamèrica d’estar per casa

Redacció |

És clar i castellà! Són 300 anys intentant, no ja carregar-se la cultura catalana catalanoparlant, sinó assimilar-la a una mena de sucursal d’una cultura castellana amb subtileses del tipus “porteño”, “havanero” o “mexicano”… que quedi empremta del català com a un dialecte del castellà a llarg o mig termini, arreglant el “problema” de la unitat d’Espanya d’una vegada per totes, tancant el cercle començat amb la immersió lingüística de Catalunya en el castellà (sí, és a l’ inversa del que es diu habitualment) a través d’eines com la legislació i la judicialització, o les grans onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta, des de tots els racons de la geografia espanyola, essent coneixedors de la futura força conglomerant del poder d’allò castellanoparlant, i diluint de l’espai cultural català (o almenys de la possible voluntat de mantenir la cultura catalana verge o predominant) en l’esdevenir sociopolític català. Molta mala bava i molt maquiavèlic!

Som cada vegada més els que ho sabem i no ho tolerarem…

 

 

Roko Hu

Fes córrer aquest article!

ARTICLES RELACIONATS

Isidre Ribera, Medalla d’Or de la ciutat

L’Ajuntament va lliurar el passat dissabte 22 de desembre la Medalla d’Or de la ciutat…

Intervenció artística a les escales del carrer Penitència

Estudiants de batxillerat artístic de l'institut Sant Elm, en coordinació amb el col·lectiu cultural Aleph,…

ARTICLES MÉS VISTOS