I tot això, qui ho paga?
De les grans patums catalanes del passat, hem centrat l’èmfasi en personatges com Jaume I el Conqueridor. Però hem deixat de banda altres d’igual o més rellevants, com la reina Violant d’Hongria a qui tenim tan sols com la seva esposa. L’arribada de la pubilla dels poderosos reis d’Hongria va coincidir amb l’entrada al regne de València de les tropes catalanes, una ingent maniobra militar que va comportar una despesa extraordinària. Invoquem l’esperit de l’empordanès Josep Pla per formular la gran pregunta: “I tot això, qui ho paga?”
Per respondre a Pla, us proposo una hipòtesi que mai no s’ha treballat, sense moure’ns de l’Empordà. Anirem al Monestir de Sant Miquel de Cruïlles on hi tenim enterrada una dona enigmàtica amb el nom d’Elisabet de Cepe3, qui podria ser la clau del misteri. En sabem ben poc però podem estirar el fil, sense por. Tenia un parentesc incert amb la reina Violant i només podem assegurar del cert que era filla del comte Dionís d’Hongria i la Margarida de Cabrera. En aquell temps, a Hongria només hi havia tres comtes i un d’ells, Dionís, es va establir a Catalunya i després a València, per no tornar mai més. En hongarès antic, comte es deia ispán. De fet, Dionís era l’ispán de Szepes (o Szeped) i d’aquí en sortiria el nom de la filla, Cepe3.
Però d’on surt el 3? El món acadèmic no ha trobat la solució. I si indiqués que és la tercera generació d’una línia familiar? Si així fos, tenim notícia del 2: el seu pare, el comte Dionís. L’1 era conegut com Dionís d’Ampud, també ispán, hongarès, de qui no tenim cap constància que hagués vingut mai a Catalunya. El fet més rellevant de Dionís d’Ampud és que va ser el primer Mestre Tresorer del Regne d’Hongria. Els límits d’aquell regne són incerts però s’especula que arribava tant amunt com les actuals repúbliques bàltiques, bona part de Polònia, i s’estenia fins a la Mediterrània, incloent-hi parts d’Eslovàquia, Txèquia i Romania. I cap a l’Orient, tenim constància que una reina hongaresa anterior era princesa de Cumània, territori que incloiria l’actual Donbass i més enllà, a la terra de l’Imperi Khàzar. Un Mestre Tresorer que arreplegués els cèntims de tants territoris havia de tenir un poder excepcional. El cas és que el seu fill, el nostre Dionís, va aprendre l’ofici de Mestre Tresorer i va exercir-ne durant un temps a Hongria. Va fer la mateixa feina a Catalunya i València?
Trobats l’1, el 2 i el 3, podríem anar a trobar el 4, per veure si anem bé. Primer haurem de salvar un conflicte que els historiadors moderns han passat per alt. No hauria de ser cap secret que les dones de l’elit d’aquells temps tenien dos noms: el secular i el de religió. Vist així, és força probable que l’Elisabet de Cepe3 també es fes dir Gueraua de Cabrera, com la mare, Margarida de Cabrera, o l’avi, Guerau de Cabrera. De fet, Gueraua de Cabrera no està enterrada a Sant Miquel de Cruïlles. És important de resoldre aquesta qüestió abans de plantejar qui va ser el 4: Berenguer de Cruïlles. De ben segur que el lector n’ha sentit parlar. Va ser el primer president de la Diputació del General, la mateixa institució que després es conegué com Generalitat. La funció de la Diputació del General era la de recaptar tots els impostos, un rol financer clau que connecta amb el llegat dels Dionís, l’1 i el 2. Però ens consta que Berenguer de Cruïlles era fill de la Gueraua de Cabrera.
Si aquesta hipòtesi es confirmés, es demostraria com les xarxes familiars i financeres transnacionals van ser determinants en la consolidació del poder català durant l’edat mitjana. I a més, hauríem desxifrat qui és que pagava tot allò.
