Enric Àguila, un referent musical que se’n va
La mort d’Enric Àguila als 72 anys ha colpit l’esperit musical de Sant Feliu. L’Enric ja feia alguns anys que es trobava malament i era car de trobar pel carrer, però mentre va poder va anar fent activitats, sobretot en l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60, en què era un puntal.
Jo el coneixia de la ràdio municipal, on ell durant molts anys va tenir un espai anomenat Nostàlgia i més endavant Nostàlgia de vellut. Un servidor, ben jovenet, feia l’edició vespre de la radiofórmula musical i coincidia amb ell els divendres, quan a les ones s’emetia l’esmentat programa de revival dels 60 i 70 just en acabat del meu espai. Malgrat el salt generacional i la distància estilística en quant a música, jo admirava l’Enric perquè valorava els discos de vinil. Amb l’auge del compact-disc o fins i tot del minidisc (fracassat invent, per cert) ell mantenia un idili especial amb aquest format de discos de vinil, fins al punt d’emmagatzemar-ne a milers, en una de les més importants col·leccions de Catalunya. I és que jo també sóc molt fan del vinil, de fet en tinc uns quants centenars. Recordo especialment el dia que a l’emissora, en una estona morta entre el meu espai i el seu, ja a la dècada dels 2000, vam estar parlant sobre els discos de vinil, degut a què jo en punxava en format maxisingle i de màxima actualitat i fins i tot d’importació, en un assortit d’estils des del funky fins a ritmes electrònics, amb l’estil bàsic per mi que era el house. Jo li vaig insinuar que els meus vinils no tenien valor com els seus, perquè els estils de música electrònica passen ràpidament de moda i ell va dir que mai de la vida s’havia de menysprear un disc. Era un disc, era música i era cultura. I per tant tenia un valor.
L’Enric, que havia tocat en alguns grups locals com Els Sherpas i últimament amb The Hound Dogs, era un fervent seguidor del grup instrumental The Shadows, malgrat estimar tota la música d’aquella època.
El funeral de comiat se celebrarà el dilluns 21 de novembre a les 12 del migdia a l’església del monestir.
