El debat electoral o el dia de la marmota
Ahir dimecres es va celebrar el debat electoral al Teatre-Auditori Municipal, en el qual hi van prendre part els 9 alcaldables i el moderador Pau Lanao.
Com era d’esperar, el tema de l’aparcament va ocupar una bona part del debat. I això que fa 4 anys Tribuna Ganxona i InfoGuíxols ja n’havien organitzat un de monotemàtic referit a aquest tema perpetu. “Fa 20 anys que parlem del mateix”, va etzibar J.M. Muñoz, del PSC, “i espero que sigui la darrera vegada que surti”. Esperem que sí, perquè això ja sembla el dia de la marmota, que sempre és el mateix. Uns soterrat, d’altres encaixonat. Uns al Passeig, d’altres a la Corxera. I qui dia passa, any empeny. Però amb tanta empenta potser ja s’han passat de llarg, tots plegats. L’alcalde Joan Alfons Albó, de CiU, va assegurar que el passeig és el la joia de la corona de la població, però que la gent ve a Sant Feliu en cotxes i aquests s’han d’endreçar. Mentrestant, Jordi Lloveras, de Guanyem Guíxols des del Carrer, es va mostrar contrari a l’aparcament i va dir que ells tenien un projecte alternatiu per solucionar el trànsit. Elena Delgado, de la CUP, va denunciar que l’Ajuntament prevegi gastar 1,8 milions dels fons públics en un projecte gestionat per una empresa privada.
En el tema d’infraestructures també es va parlar del futur nou IES Sant Elm o el Thyssen, que ja fou arma electoral fa 4 anys.
El debat es va iniciar amb els efectes i les possibles solucions a la crisi, en la qual els partits d’esquerres es van trobar com peix a l’aigua parlant de la manca d’ajuts socials als desfavorits. Especial ènfasi hi van posar la CUP, Guíxols des del Carrer i TUG, tot i que Muñoz, va dir que la crisi havia estat l’excusa perfecta per desmantellar els serveis públics. I aquí va entrar de ple Jordi Vilà deixant en ridícul l’actual consistori en l’elaboració del pla d’ocupació local. “No es pot elaborar un pla d’ocupació local copiant exactament el de Terrassa. Com a mínim podien haver polit les faltes d’ortografia”, va assegurar amb ironia, mostrant els fulls al públic, amb la tinta groga del subratllador amb el qual remarcava els punts copiats ocupant bona part dels fulls. “Se’m va acabar la tinta”, bromejà. Mentresant, Pere Albó va recordar que amb ell al consistori s’ha aconseguit no haver de deixar de donar cap servei bàsic tot i que els deuen 6 milions entre l’Estat i la Generalitat. Mentre que la CUP va dir que vol enfortir la regidoria de Serveis Socials, el senyor Lloveras es va preguntar si es pot confiar en la gent dels partits que han dut a terme les retallades i J. Rodríguez va insistir que als infants i la gent gran se’ls ha deixat de banda.
Respecte al procés sobiranista, poques sorpreses. Vilà va retreure a la resta de candidats la poca passió que els despertava el tema, ja que Joan Alfons Albó va dir que sí a la independència però “amb seny”, Motas no es va mullar, Muñoz va apostar pel federalisme, Pere Albó va dir que volia ser un Estat, però va evitar la paraula “independència”, la CUP va mostrar-se independentista però amb matisos socials, la TUG va dir que eren un partit local i no els interessava el tema, Lloveras va dir que sí, però que els interessava més el tema social i lògicament, el PP s’oposa a qualsevol cosa diferent a l’estatus actual.
El guanyador moral del debat va ser Jordi Vilà, que amb un toc d’ironia i bon humor va anar repartint mastegots als altres candidats, amb Abraham Rodríguez (PP) i Joan Alfons Albó (CIU) de víctimes preferides. Carles Motas, de TSF va mantenir el seu to acusador amb CiU, però no va estar amb el to agressiu d’altres vegades.
