Aquest mes, en l’article d’història de Catalunya de Jordi Álvarez anirem al Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, on hi tenim enterrada una dona enigmàtica amb el nom d’Elisabet de Cepe3, qui podria ser la clau del misteri.

Al bell mig de la celebració de l’any Garreta i a l’Avinguda que porta el seu nom, ens trobem amb l’accidentat aixecament del seu terra.

Sembla ser que la manca d’una junta de dilatació entre les plaques que conformen el paviment, ha provocat aquest enrenou.

De moment, els veïns han estat convidats a fer la “famosa instància”; això vol dir temps, burocràcia i ineptitud per part dels nostres dirigents, polítics i buròcrates. Potser la instància se l’haurien de fer a si mateixos i així deixar pas i lloc a persones més competents i resolutives, que és el que es mereix la nostra soferta ciutadania.

Vehicles cremats, autobusos apedaçats i queixes pel mal servei. Aquesta és la realitat actual dels autobusos de línia d’aquesta companyia.

Crida l’atenció que la historiografia catalana hagi deixat de banda les grans dones del passat català. Aquesta observació no està condicionada per cap ideologia moderna; és un fet i prou. Basem-nos en una hipòtesi raonable: els homes de l’elit defensaven el territori i les dones feien la política

Corre la teoria que l’expedició de Cristòfor Colom a Amèrica va salpar des del port de Pals, al Baix Empordà. […]