Durant els mesos de desembre de 2024 i gener i febrer de 2025, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, a través de l’empresa Can Mansana S.L., ha dut a terme la primera fase del projecte d’excavació, restauració i museïtzació de l’Església Paleocristiana de Santa Cristina d’Aro, situada al Pla de l’Església.
Els treballs dirigits per l’arqueòloga Esther Medina han consistit en l’excavació d’una part de la Necròpolis d’època medieval, situada al costat est del jaciment i en el lloc més pròxim a la capçalera de l’antiga església. [Llegiu-ne +]

Des del 12 de març d’enguany, es commemoren els 150 anys del naixement de Juli Garreta i el proper 2 de desembre, el centenari de la seva mort. Amb motiu d’aquestes efemèrides, el musicòleg gironí Joaquim Rabaseda comissionarà tota una sèrie d’exposicions, concerts i conferències que es realitzaran a la seva ciutat natal, Girona, i també a Barcelona. Així, Garreta serà recordat com un dels fills més il·lustres de la nostra ciutat. [Llegiu-ne +]

Crida l’atenció que la historiografia catalana hagi deixat de banda les grans dones del passat català. Aquesta observació no està condicionada per cap ideologia moderna; és un fet i prou. Basem-nos en una hipòtesi raonable: els homes de l’elit defensaven el territori i les dones feien la política [Llegiu-ne +]

Son diversos els professionals de les ones sorgits de Ràdio Sant Feliu, ja sigui de l’antiga del carrer Capmany, com de l’actual. Entre ells, aquests 4 homes amb el mateix cognom patern i provinents de la mateixa família: els Sánchez.
En Francesc va ser el primer de la família a endinsar-se en el món de la ràdio: de ben jove va dirigir Ràdio Sant Feliu, però es va fer més conegut arran de presentar el TN Comarques a TV3. [Llegiu-ne +]

Corre la teoria que l’expedició de Cristòfor Colom a Amèrica va salpar des del port de Pals, al Baix Empordà. Caldrien arguments molt sòlids per desmuntar la versió universalment acceptada que situa Colom al port de Palos de la Frontera, a Huelva. Hi ha més proves físiques que documentals per assegurar que a Pals hi van tenir port. Un estudi paleohidrogràfic del lloretenc Josep Lluís Casanova ens mostra que encara al segle XV hi havia mar a tocar de les portes de la vila. [Llegiu-ne +]