«Som allò que fem dia a dia. Així que l’excel.lència no és un acte sinó un hàbit» – Aristòtil (filòsof grec, 384 a.C.- 322 a.C.)
| Deu anys de la Jornada Dones Ganxones, Dones del Món
Diumenge 13 de maig, de 9:30h a 13:30h, a la Rambla A. Vidal de Sant Feliu de Guíxols • Parades d’entitats i dones emprenedores de Sant Feliu de Guíxols
|
El metge de l’ABS de Sant Feliu, Toni Beltran, presentarà el proper divendres 18 de maig a les 7 de la tarda, a la Sala Abat Panyelles del Monestir, el seu recent llibre «Ensenya’m la llengua», una creació referent al llenguatge i vocabulari mèdic popular. L’acte està emmarcat dins la celebració del Dia Internacional dels Museu.
El volum, bastant gruixut, intenta recuperar aquelles expressions «de tota la vida» referides a l’àmbit mèdic, amb especial focus a les dels nostres contorns, tot i que n’hi ha d’arreu dels territoris de parla catalana. [Llegiu-ne +]
Els guixolencs van assolir la primera victòria en un derbi contra l’Aro, en el sisè partit que s’hi enfrontaven des que tots dos s’han trobat a Segona Catalana. Els ganxons només havien aconseguit 2 dels 15 punts jugats aquests últims anys, convertint-se l’Aro en un autèntic maldecap pel Guíxols.
Aquest triomf no va ser, en un principi, gens fàcil d’assolir tot i que la golejada final pugui fer pensar el contrari. [Llegiu-ne +]
La Policia Local ganxona està a l’espera de poder implantar les quatres escopetes que l’alcalde va prometre durant la celebració del Dia de les Esquadres el passat mes d’abril, les primeres armes llargues del cos de Policia Local de la ciutat en tota la història.
El reglament actual de la Generalitat de Catalunya diu que els agents locals no poden tenir armes de foc llargues, un fet que també reiteren altres caps de diverses policies locals i sindicats, segons publica el Diari de Girona. [Llegiu-ne +]
El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín, antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.
I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans. [Llegiu-ne +]
