Després que la setmana passada el Vilartagues va guanyar 2-1 a l’anada de la promoció d’ascens a Segona Catalana jugada a Sant Feliu, els ganxons ho havien de fer molt bé a la Bisbal per impedir que els locals, que amb un 1-0 en feien prou, pugessin.

I ho van fer. I això que el Bisbalenc es va avançar al primer minut. [Llegiu-ne +]

Membres de la CUP, i alguns ganxons a títol personal,  van protestar dissabte a l’exterior del recinte històric del Monestir contra el futur Museu Carmen Thyssen, que consideren «elitista i discriminatori».

Entre les reivindicacions de la CUP, una consulta popular vinculant on el poble decideixi si vol o no el futur museu Thyssen per obrir un debat «transparent, amb tots els punts de vista sobre els diferents models de cultura a Sant Feliu». [Llegiu-ne +]

Sant Feliu de Guíxols acull la setena exposició a l’espai Carmen Thyssen del Monestir, i per aquesta ocasió el fil conductor és el paisatge com a tema pictòric i la seva evolució al llarg de quatre segles. La mostra, titulada «Natura en evolució, de Van Goyen a Pissarro i Sacharoff» obre les seves portes el 10 de juny i les 57 obres que hi mostra es podran contemplar fins al 14 d’octubre. [Llegiu-ne +]

Des de l’Escola de Futbol de Sant Feliu han emès un comunicat als mitjans amb el qual pretenen «esvair dubtes» sobre la rumorologia que pesa sobre els clubs de futbol de la ciutat un cop el Vilartagues ha pujat a Segona Catalana i jugarà en la mateixa categoria que el degà ganxó, l’AD Guíxols.

Així, l’actual junta, que fins a data d’avui comparteix presidència dels tres clubs de la ciutat (EF Sant Feliu, AD Guíxols i Vilartagues CF), s’ha vist obligada a emetre aquesta nota: 

«Fa set anys la Junta Directiva actual va iniciar, agafant les regnes de l’EF Sant Feliu, un doble objectiu: gestionar el club de Futbol Base i treballar per millorar les relacions amb els Clubs sèniors de la ciutat i així donar més potencial al futbol ganxó. [Llegiu-ne +]

Avui dijous s’ha produït el decés d’un dels personatges il·lustres de la ciutat, Lluís Palahí i Xargay, als 92 anys. Xargay era un dels més grans coneixedors de la història quotidiana de la ciutat.

Per exemple, al Setmanari Àncora hi col·laborava aportant el seu gra de sorra en la recopilació de frases populars ganxones i del llenguatge de carrer d’abans, així com amb articles per a tots els gustos, des dels més seriosos fins als més bromistes, que signava amb el seu nom o amb els sobrenoms «Lupaxa» (les dues primeres lletres de nom i cognoms) i d’altres. [Llegiu-ne +]