Gustau Nerín evidencia els negocis esclavistes d’Antoni Vidal

El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín,  antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.

I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans.

Gustau Nerín va explicar, davant el nombrós públic assistent a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública, com Vidal-Frères va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època i que aquesta era propietat d’Antoni Vidal. Sabem, per la correspondència confiscada pels anglesos en els vaixells presos, que el governador de Lamu (Tanzània), un dels esclavistes més actius de l’Àfrica Oriental, estava a sou de la companyia Vidal-Frères i que, fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria era el nom que rebien els centres fortificats on es recluien les persones de raça negra abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues, els vaixells de Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

Nerín també va assegurar que en un sol any, Vidal-Frères podia arribar a carregar fins a 6.000 esclaus, és a dir, que en deu anys els vaixells d’Antoni Vidal van esclavitzar més de 70.000 persones.

També va explicar els negocis d’un altre negrer ganxó, Bonaventura Mas.  Vidal mai no es va embrutar directament les mans, mai no va viatjar a l’Àfrica. El seu gerent al territori africà era un altre ganxó: Bonaventura Mas i Calzada, cosí i home de confiança d’Antoni Vidal, que era qui s’encarregava in situ d’organitzar les expedicions africanes que compraven o segrestaven persones de raça negra en el continent africà per després portar-les cap a la factoria de l’illa La Reunió, a la costa amb Madagascar, en espera de ser embarcades.

Finalment Nerín va parlar d’un altre negrer ganxó: Josep Carbó Martinell, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1806. Josep Carbó va arribar a ser un prestigiós capità negrer que va arribar a fer prou fortuna com per tenir la seva pròpia plantació de sucre a Matanzas (Cuba).