Tresmil.cat, repte esportiu i solidari
Redacció |
El proper dissabte 25 d’abril a les 10 de la nit tindrà lloc, a la Sala Las Vegas de la nostra ciutat, un ball de Sant Jordi per tal d’apadrinar aquest repte esportiu i solidari que pretén recaptar fons a favor de la Fundació Esclerosi Múltiple i l’Associació Catalana d’Afectats per la Fibromiàlgia.
El repte consisteix en intentar ascendir tots els cims catalans de més de 3000 metres en menys de 24 hores, sense parar. Un repte que va sorgir “en una nit de festa amb alguna cervesa de més”, segons els organitzadors, i que a poc a poc van poder anar perfilant. Poc després va sorgir la idea que fos un repte solidari, amb la idea que cadascun dels 14 cims a pujar tingui un padrí que faci una donació per la causa solidària.
Els components que participaran en el repte són Quico Amador i Jordi Palet, del club Matxacuca, assistits per una colla de voluntaris.
La llista de les muntanyes proposades per al repte és la següent:
La Pica d’Estats (3143), Punta Gabarró (3115), Canalbona (3004), Pic Verdaguer (3131), Montcalm (3077), Pic del Cap de la Coma de Riufred (3044), Pic Sotllo (3085), Besiberri Nord (3014), Besiberri Mig Nord (3002), Besiberri Mig Sud (3003), Besiberri Sud (3030), Comaloforno (3033), Pic Celestin Passet (3002) i Punta Alta (3014).
Aquesta serà la llista definitiva, que s’haurà de dividir en tres ascensions o grups, els de la Pica d’*Estats, els de Besiberri i el de la Punta Alta. El trasllat des d’Àreu a l’embassament de Caballers el realitzaran en cotxe i el temps no es detindrà en cap moment.
La data està per concretar, tot i que probablement serà entre juliol i agost, ja que els escaladors necessiten tenir el màxim d’hores de llum solar.
Per saber més sobre aquest repte, podeu entrar a la pàgina de facebook oberta amb aquesta finalitat solidària, que de moment ja té més de 700 “m’agrada“. També podeu fer donatius.
L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica crònica que afecta el sistema nerviós central. Les fibres nervioses estan envoltades i protegides per la mielina, una substància composta per proteïnes i greixos, que facilita la transmissió dels impulsos nerviosos.
L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmunitària. El sistema immunitari, que normalment ens protegeix de les malalties, reacciona contra la mielina del sistema nerviós central. Si la mielina és destruïda o malmesa, la comunicació neuronal es retarda o s’interromp i apareixen els símptomes, entre els quals hi ha la fatiga, la debilitat, trastorns visuals i problemes d’equilibri.
L’esclerosi múltiple és la segona causa de discapacitat neurològica en persones d’entre 20 i 40 anys i un 70% dels afectats són dones. Es calcula que a Catalunya hi ha 7.000 afectats per la malaltia.
Es desconeix què origina l’esclerosi múltiple, però els investigadors creuen que la causa podria estar relacionada amb la interacció de diferents factors genètics i ambientals. No es tracta de cap malaltia contagiosa, ni hereditària ni mortal. La seva evolució és diferent en cada persona i hi ha diferents tipus d’esclerosi múltiple.
Fibromiàlgia significa dolor en els músculs i en el teixit fibrós (lligaments i tendons) i es caracteritza per dolor musculoesquelétic generalitzat i sensació dolorosa a la pressió en uns punts específics. Aquest dolor s’assembla a l’originat en les articulacions però no és una malaltia articular.
En termes generals podem dir que la fibromiàlgia consisteix en una anormalitat en la percepció del dolor, de manera que es perceben com a dolorosos estímuls que habitualment no ho són. A més del dolor, pot ocasionar rigidesa generalitzada, sobretot en aixecar-se als matins, i sensació d’inflamació en mans i peus. També poden notar-se formiguejos poc definits que afecten de forma difusa sobretot a les mans.
No es coneix la causa d’aquesta alteració, però es pensa que hi ha molts factors implicats. Hi ha persones que desenvolupen la malaltia sense causa aparent i en unes altres comença després de processos identificables com pot ser una infecció bacteriana o viral, un accident d’automòbil o en altres casos apareix després que una altra malaltia coneguda limiti la qualitat de vida (artritis reumatoide, lupus …)
La fibromiàlgia es reconeix com una síndrome i no té curació definitiva. L’objectiu del tractament és millorar el dolor i tractar els símptomes acompanyants, per aconseguir una gran millora en la qualitat de vida.
