El recent rescat, el 3 de març, d’un home de 66 anys exhaust a mig recorregut de la via ferrada de la cala del Molí ha encès el debat sobre la instal·lació. Els detractors, sobretot des del punt de vista ambientalista, feia temps que en qüestionaven l’impacte sobre zones d’especial protecció pes a les aus (ZEPA), per la nidificació d’espècies com ara el cormorà emplomallat, el xoriguer o el duc als penya-segats del litoral. Però, des del novembre, un grup de veïns també recull signatures a través d’internet contra l’activitat, centrant-se en les molèsties –la massificació de vehicles aparcats en el punt d’inici i la brossa abandonada i les defecacions d’alguns usuaris incívics–, a més dels riscos que observen arran del darrer rescat de fa un parell de setmanes i l’accident mortal d’una excursionista que, amb un grup, va tenir el 29 de desembre mentre intentaven fer el recorregut de nit amb la il·luminació de la lluna plena.
Resposta contrària
Arran de les queixes contra la via ferrada i l’ampliació, comerciants anònims i aficionats han engegat una campanya paral·lela de recollida de suports que la defensen pel poder d’atracció de visitants tot l’any i la projecció mediàtica –en ser l’única a ran de mar entre penya-segats–. També en relativitzen els riscos, que posen al mateix nivell que altres activitats d’aventura, i carreguen contra el president del Grup de Natura Sterna, Jaume Ramot, que havia alertat de les irregularitats ambientals.
Ramot ahir argumentava que no té objeccions respecte al tram inicial, però sosté que “l’ampliació es va tramitar sense demanar cap permís mediambiental” per l’anterior govern. El president de l’entitat ecologista recordava que finalment s’ha hagut de desmuntar part del nou traçat i refer el projecte. Però, tot i així, creu que “si hi hagués hagut un debat previ sobre la idoneïtat del lloc, s’haurien estalviat conflictes”. Ramot també defensava que els rescats amb helicòpter generen un fort impacte sobre les aus, que acaben abandonant els ous posats als nius, i que en el cas d’espècies amb una població en perill d’extinció, tot plegat té un “alt preu ambiental”.
