Els origens de Santa Cristina d’Aro
Durant els mesos de desembre de 2024 i gener i febrer de 2025, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, a través de l’empresa Can Mansana S.L., ha dut a terme la primera fase del projecte d’excavació, restauració i museïtzació de l’Església Paleocristiana de Santa Cristina d’Aro, situada al Pla de l’Església.
Els treballs dirigits per l’arqueòloga Esther Medina han consistit en l’excavació d’una part de la Necròpolis d’època medieval, situada al costat est del jaciment i en el lloc més pròxim a la capçalera de l’antiga església.
Durant el treballs s’han posat al descobert una quarantena de tombes, la majoria formades per caixes fetes de lloses de pedra clavades verticalment, de forma rectangular o subrectangular i orientades d’est a oest. En el seu interior s’hi han trobat els esquelets i les restes dels individus que hi van ser inhumats. L’estat de conservació varia segons cada tomba i també segons l’acidesa del terreny, i cap d’elles presenta restes d’aixovars.
S’han trobat tombes d’homes, dones i nens, i algunes d’elles presentant fins i tot diverses reutilitzacions. Destaca la troballa d’un individu molt alt que mesurava entre 1’80 i 1’90 metres d’alçada, i que estava inhumat dins d’una tomba de grans dimensions (2’20 metres de llargada), un fet molt estrany i rellevant per l’època, doncs les poblacions de l’edat mitjana del segle X eren generalment d’estatura baixa.
Durant les darreres setmanes s’ha dut a terme la consolidació de les tombes excavades, dels murs interiors de l’edifici de l’antiga església i el cobriment provisional de tota la zona d’excavació.

També destaca la troballa d’un forn per coure ceràmica que conserva tota la part de la graella i la cambra de combustió. Aquest forn va ser abandonat en el segle VI d. C. El seu descobriment ens mostra que prèviament a la construcció de l’antiga església, existien diverses estructures de caràcter domèstic, segurament vinculades a l’existència d’una antiga vil·la romana o d’època tardoantiga, que encara no ha estat localitzada.
La Necròpolis presenta dues fases d’ocupació o utilització. En els treballs d’aquesta campanya, s’ha excavat la fase més moderna que podria datar dels segles IX-X d. C.
Tots els treballs han estat finançats per l’Ajuntament i la Diputació de Girona.
HISTÒRIA DE LES EXCAVACIONS
L’any 1962, l’empresa Serra-Sol comença a urbanitzar la zona i troba dues tombes de finals de l’època romana, i per això es contempla que podria ser el vestigi d’una vil·la romana. Llavors, Lluís Esteva Cruañas, Miquel Oliva i Pere de Palol (1962-1966) varen descobrir un mausoleu, una església preromànica i un cementiri medieval que s’abandona en el segle X. Més tard es construeix l’actual església a 300 metres, segle X d.C.
L’any 2007, la Universitat de Girona excava la Necròpolis i hi troba 27 tombes, i així es dóna per finalitzada l’acció. El 2021 l’empresa Atics S.L. restaura les tombes que s’havien degradat i suggereix que s’hauria de continuar excavant en els propers mesos. Es pensa que aquest indret podria considerar-se l’origen de l’actual població de Santa Cristina d’Aro.
FASES CONSTRUCTIVES
- Vil·la romana o tardoantiga: segles IV-VI d.C. (no localitzada).
- Mausoleu funerari: finals segle VI d.C.
- Església Paleocristiana: segles VII-VIII d.C. (Paleocristià és tot el relacionat amb l’art cristià primitiu).
- Església preromànica i cementiri: segles IX-X d.C.
L’església vella de Santa Cristina d’Aro és un dels jaciments arqueològics més importants de la població, de titularitat municipal i l’únic que està ubicat dins el nucli urbà. Sense l’existència d’aquest jaciment i de la seva història, una possible vil·la romana que es transformà en un mausoleu funerari, aquest en una església paleocristiana i més tard en una església preromànica, el poble de Santa Cristina segurament no hauria existit mai.
En un futur, l’àrea de turisme de l’Ajuntament pensa museïtzar l’espai excavat i organitzar visites guiades.

Agraïments a: Esther Medina (a la foto), l’arqueòleg Xevi Niell i Teresa Costa, coordinadora de cultura i patrimoni de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.



Text i fotos: Robert Remus