L’Any Irla en marxa: primers actes commemoratius

Enguany es commemora l’Any Irla, amb motiu del 150è aniversari del naixement del guixolenc Josep Irla i Bosch, 124è president de la Generalitat de Catalunya entre 1940 i 1954. El Memorial Democràtic, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, ha elaborat un programa d’actes, que compta amb la participació destacada de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i de la Fundació Josep Irla.

Va obrir aquesta commemoració l’acte institucional al Palau de la Generalitat amb el President del Govern, que va situar la figura de Josep Irla com a eix central de la commemoració. Posteriorment, la presentació pública del programa al Palau Robert va marcar-ne l’arrencada pública, amb una clara voluntat de projecció territorial. A Sant Feliu de Guíxols, ciutat natal d’Irla, es va celebrar l’acte commemoratiu de la Segona República, amb un homenatge institucional i la donació d’una escultura dedicada al president. Finalment, la conferència inaugural a Girona va oferir una primera síntesi interpretativa del seu pensament i trajectòria.

Un cop realitzats aquests primers actes, calia donar pas a una primera activitat acadèmica: la jornada d’estudi «Irla i el republicanisme català del segle XX», celebrada la tarda del 20 de maig de 2026 a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona, que va reunir investigadors i públic interessat en la història contemporània per analitzar, des d’una perspectiva plural, la trajectòria de Josep Irla i el seu context polític. L’activitat va combinar intervencions acadèmiques amb un debat obert entre ponents i assistents amb l’objectiu explícit d’anar més enllà de la simple descripció dels fets per oferir una lectura interpretativa del republicanisme català al llarg del segle XX.

Resum de la jornada «Irla i el republicanisme català del segle XX»

L’acte es va obrir amb una presentació institucional a càrrec del director del Memorial Democràtic, Sr. Jordi Font, i una contextualització a càrrec del moderador i comissari de l’Any Irla, Jordi Gaitx, que va situar la figura d’Irla com un element central però sovint poc reconegut de la història política catalana contemporània. Es va destacar, com no podia ser d’altra manera, el seu paper com a president de la Generalitat a l’exili entre 1940 i 1954, en un context de derrota, dispersió i manca de reconeixement internacional, així com la necessitat de revisar els mecanismes de construcció de la memòria històrica que han contribuït a la seva relativa invisibilitat. En aquest marc, es va plantejar la jornada com un espai per analitzar no només la trajectòria d’Irla, sinó també les dinàmiques internes, tensions i continuïtats del republicanisme català des de començaments de segle fins a l’exili, que contextualitzen la figura del federalista guixolenc.

LES INTERVENCIONS DELS ACADÈMICS

Va obrir el primer bloc d’intervencions Maximiliano Fuentes Codera, amb una ponència centrada en les cultures polítiques del republicanisme català entre 1900 i 1939, que va posar l’accent en la pluralitat ideològica del republicanisme, en el llegat del federalisme i en l’impacte de la Primera Guerra Mundial i la crisi del liberalisme sobre els debats polítics i culturals del període, que va permetre entendre la figura d’Irla com a producte d’un ecosistema complex marcat per la circulació d’idees i la presència activa dels intel·lectuals.

A continuació, Josep Maria Roig Rosich va aterrar en la trajectòria concreta d’Irla, destacant els seus orígens en el municipalisme guixolenc i el seu progressiu accés a responsabilitats institucionals en la Diputació, la Mancomunitat i la Generalitat. Va subratllar el perfil d’Irla com a polític pragmàtic i institucionalista, així com la seva vinculació amb figures clau com Macià, Companys o Rovira i Virgili, situant-lo plenament dins el procés de construcció institucional republicà.

El tercer torn va correspondre a Mercè Morales Montoya, que va centrar la seva exposició en la presidència d’Irla a l’exili i en el funcionament de la Generalitat fora del territori. Morales va analitzar les funcions, estratègies i límits del govern català entre 1939 i finals dels anys quaranta, així com les dificultats derivades del context internacional —Segona Guerra Mundial i inici de la Guerra Freda— i la manca de reconeixement exterior. També va destacar la importància de la continuïtat institucional en condicions extremadament adverses.

Finalment, Gemma Domènech i Casadevall va oferir una mirada complementària centrada en les trajectòries personals i les tensions internes del republicanisme a través del cas de Jordi Tell. La seva intervenció va reconstruir més de cinquanta anys de militància republicana, des de la seva participació en els Fets d’Octubre de 1934 des dels rengles del nacionalisme català fins al seu suport a ERC als anys vuitanta, passant per l’exili i les seves relacions amb diferents corrents polítics, com el socialisme democràtic. A partir d’aquest itinerari, Domènech va plantejar el contrast entre la continuïtat institucional representada per Irla i les formes de militància més exigents i crítiques, posant de manifest les tensions entre legitimitat formal i acció política.

EL DIÀLEG ENTRE ELS PONENTS

El segon bloc de la jornada va adoptar el format de diàleg entre ponents, amb una moderació activa orientada a generar contrast interpretatiu. El debat es va articular al voltant de diversos eixos: la coherència o fragmentació del republicanisme català, la tensió entre federalisme i altres opcions polítiques, la relació entre institucions i militància, i el paper de l’exili en l’accentuació d’aquestes tensions. En aquest sentit, es va apuntar que moltes de les fractures visibles durant l’exili no eren completament noves, sinó que responien a dinàmiques ja presents abans de 1939, tot i que intensificades per les circumstàncies, i que els posicionaments responien més a la reacció davant dels fets que a apriorismes ideològics.

També es va discutir el perfil polític d’Irla, amb interpretacions que el situaven com a home d’institució capaç de garantir la continuïtat legal, però també com un líder condicionat per un context extremadament limitador. En aquest marc, la comparació amb altres figures i amb posicions més crítiques —com les representades per Jordi Tell— va permetre aprofundir en la tensió entre pragmatisme i exigència política. Igualment, es van abordar qüestions relatives a l’eficàcia real del govern a l’exili, el seu paper simbòlic i la seva capacitat d’incidència en relació amb altres iniciatives paral·leles.

TORN OBERT

El tram final de la jornada va incorporar un torn obert de preguntes, que va donar protagonisme al públic i va permetre connectar els debats historiogràfics amb inquietuds presents. Les intervencions van posar de relleu l’interès per la figura d’Irla i, alhora, la necessitat de continuar aprofundint en el seu estudi, especialment pel que fa a la documentació disponible i als processos de recuperació de la seva memòria.

En la síntesi final, es van destacar quatre idees principals: la importància de la continuïtat institucional en contextos de ruptura, la persistència de tensions internes dins el republicanisme català, la complexitat d’exercir el govern des de l’exili i, finalment, una lectura sintètica de la figura de Josep Irla a partir de quatre conceptes associats al seu cognom (I-R-L-A): I d’integritat (coherència cívica i política sense benefici personal), R de resiliència (capacitat de sostenir la institució durant anys d’exili i precarietat), L de legitimitat (dipositari de la legalitat republicana i baula entre etapes institucionals) i A d’austeritat (exercici del poder des de la discreció i el sentit del deure).

En conjunt, la jornada va evidenciar la vigència dels debats al voltant de la figura de Josep Irla i va contribuir a reforçar-ne la centralitat dins la interpretació del republicanisme català contemporani.