Els sous dels alcaldes: qüestió de política o de població?
Les retribucions dels càrrecs electes d’arreu de l’Estat van ser publicades el novembre pel Ministeri de Funció Pública. Els alcaldes catalans amb dedicació exclusiva perceben de mitjana al voltant dels 44.000 euros anuals, però la variabilitat és vasta. Tot i el marc legal que fixa topalls en funció del nombre d’habitants, al final les decisions polítiques de cada ajuntament provoquen que municipis similars presentin diferències salarials que criden l’atenció.
En el cas de la província de Girona destaca l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols Carles Motas, que va cobrar 59.376 euros el 2024, només per darrere de Lluc Salellas, alcalde de Girona, que en va percebre 61.200. Al mes, això correspon al voltant dels 5.000 euros, molt per sobre dels 2.500 euros mensuals que la ciutadania considera que hauria de ser la retribució mitjana d’un alcalde, segons una enquesta del CEO.
Tanmateix, Salellas es va comprometre a donar una part del seu sou a causa del codi ètic de Guanyem Girona, i per tant, podria ser que l’alcalde guixolenc sigui en realitat l’alcalde més ben pagat de la demarcació de Girona, per sobre de ciutats amb molt més pes econòmic i polític com la pròpia Girona i d’altres com Olot, Figueres o Blanes. En comparació amb la resta del país, Carles Motas se situaria al 25è lloc de Catalunya.
L’alcalde de Girona es va comprometre a donar una part del seu sou, per tant, Carles Motas pot ser en realitat l’alcalde més ben pagat de tota la demarcació.
Ara bé, la diferència respecte a altres municipis dels voltants no és tan gran. Per exemple, els alcaldes de Calonge i Sant Antoni; Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; Roses; Blanes o Palamós perceben entre 54.000 i 58.000 euros anuals. Una de dues, o bé el sou de l’alcalde guixolenc és més coherent del que sembla o bé bona part dels alcaldes de l’Empordà simplement consideren que la seva feina té més valor que d’altres (mentre que els alcaldes de Lloret i Palafrugell, per cert, van cobrar al voltant dels 30.000 euros el 2024, també amb dedicació exclusiva).
Vist el conjunt de dades, sí que veiem una certa relació entre el pes de població i el sou de l’alcalde, però, certament, amb una alta varietat.
Aquesta gràfica mostra la relació entre la població dels municipis (eix horitzontal) i el sou anual dels seus alcaldes (eix vertical), i que la línia discontínua indica la tendència general: a més habitants, més sou, tot i que de manera molt desigual. Els municipis que queden per sobre de la línia tenen un alcalde que cobra més del que seria esperable pel seu pes poblacional, mentre que els que se situen per sota tenen retribucions inferiors a la mitjana per a municipis de mida similar. El cas de Sant Feliu de Guíxols destaca clarament com una (de les moltes) excepcions.
Si ho observem amb termes relatius per habitant, les comparacions són impossibles, ja que hi ha molts municipis amb molt poca població. Prenent només aquells municipis amb més de 20.000 habitants, és Roses el municipi de Girona amb el sou de l’alcalde per habitant més alt, i el segon de Catalunya! Mentre que l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols és el segon de Girona i el sisè de Catalunya.
En definitiva, una mica sí que hi ha relació entre la població del municipi i el sou de l’alcalde. Però és una relació feble, imperfecta i plena d’excepcions. A mesura que augmenta la població el sou tendeix a pujar, sobretot a la demarcació de Barcelona on ciutats molt grans com l’Hospitalet, Terrassa, Cornellà o Manresa paguen més que municipis mitjans. Això té lògica: més població implica més estructura, més pressupost i més responsabilitat política. A l’altra banda, els municipis de Girona.
Ara bé, la dispersió és enorme, en poblacions molt semblants apareixen amb sous molt diferents, i alguns queden clarament per sobre del que suggeriria la seva mida.
En un context de creixent escrutini sobre l’ús dels recursos públics, potser el debat no hauria de centrar-se en casos concrets, sinó en establir criteris més clars i transparents que ajudin a posar ordre a un mapa salarial municipal que avui sembla més un mosaic de decisions individuals que no pas un sistema coherent.
