Referèndum…il·legal?
Redacció |
La darrera finestra que li queda a l’unionisme, és, paradoxalment, deixar que continuï el procés pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre. I tant és així que, a tots els nivells (familiar, municipal, autonòmic i estatal), cada vegada, cada dia que passa, la corda es tensa fins un punt quasi de trencament, dividint tots els àmbits de la nostra societat. Caldrà veure com arribem a aquesta data.
Si arribem a patir l’ús de la força policial o militar, o la força de les amenaces sobre el patrimoni o sobre la llibertat d’expressió, o fins i tot la llibertat física (per no nombrar els possibles estralls de la integritat física), o totes aquestes amenaces alhora, aquest conflicte, larvat des de la ruptura de l’statu quo emprat per l’Estatut del 78 esmicolat ja fa uns quants anys per les esmenes del Partit Popular i la revocació d’una gran part del contingut per mitjà del Tribunal Constitucional afí a aquesta força política, aquest conflicte potser s’aturarà un temps.
Un període de temps petit, sí. Doncs la sensació d’injustícia (una altra paradoxa) que la Justícia de l’Estat haurà fet prevaler, donarà pas a un sentiment encara més agut de no pertinença a Espanya, que revertirà en una situació prèvia a una revolució encara més gran i sanguinària amb el pas del temps.
La desafecció de gran part de la ciutadania per un estat al qual veu aliè als seus anhels, seria l’ànima que acabaria condemnant qualsevol esperança de futur en col·laboració mútua, sigui des de dins d’Espanya o ja com república independent. Seria una ocupació en tota regla.
Pel contrari, si l’Estat Espanyol sabés recular a temps, es situaria com a garant de la integritat física de les persones i com a dialogant i donaria la imatge de saviesa adient per fer recular el sentiment de moltes persones que han optat per l’independentisme com a contesta als tics autoritaris que ensumem.
D’altra banda, si a l’Estat arribessin a l’1 d’octubre sense fer un moviment antagònic i violent envers l’ús de les urnes, donaria la impressió que, en el fons, ells són demòcrates (fins i tot més) i com a tals, es podria cercar una solució en el si d’Espanya.
A les seves mans està… encara.
Hubert Romero
