Llibertat per què, per a qui, per a quins?

L’home és lliure o necessita sentir-se lliure per naturalesa i delega la seva llibertat a aquells que creu que millor el representen o el protegeixen.

Malauradament, l’ètica, la dignitat, la veritat, l’amor a la pàtria o a la història, l’amor a l’altre, l’amor a predicar amb l’exemple, l’amor a aprendre a ésser feliços, només es pot assolir tot fugint de les banalitats d’aquest consumisme desenfrenat i fugint d’aquest món profà hipòcrita i ansiós de poder. Un món ansiós de controlar-ho tot mitjançant el capitalisme dictatorial, un capitalisme que controla la política; i aquesta, com ja deia Maquiavel “és independent de la moral i només persegueix el poder”. Així anem, si els lladres o els fills de mala mare, els oportunistes, llepons i caragirats, banquers, funcionaris corruptes, mafiosos, entre d’altres, volessin a ple sol, es faria de nit.

Sóc un ingenu, ja que fa molts anys que milito perquè m’estimo Catalunya i m’agrada predicar amb l’exemple. Ja no sé a quina porta anar a picar per treure’n una mica l’entrellat, de tot això.

Desenganyat de la política, de la mateixa i difícil societat que m’envolta, desenganyat de la justícia, he anat a parar a una germandat internacional de lliurepensadors on aprenc molt.

Desgraciadament, però, l’home, amb les seves febleses i el seu egocentrisme, difícilment podrà reconduir la seva fatal inèrcia primitiva de la llei de la selva o dels set pecats capitals que perduren en la vida quotidiana.

Aquesta societat controlada pel poder econòmic (no moral i no ètic) redueix l’home a un ser viu que consumeix el que ells prèviament ja tenen establert com l’oci, la ignorància, les noves tecnologies que ens tenen a tots controlats, serveis bàsics monopolitzats o la promoció del motor elèctric que és una mentida, …

Per finalitzar, recordem les següents paraules de Maquiavel: “Els homes, primer en tenen prou amb poder defensar-se ells mateixos, en no ser dominats per altres; d’allà passen després a ofendre i voler dominar els altres”. Carta a Francesco Vettori del 10 d’agost de 1513.