155: elits i rèpliques
Redacció |
Fins on estan disposats a arribar? Estem en mans de gent, almenys, “singular”, hereva d’uns pares i avis que han viscut “de puta mare” manant una Espanya aïllada del món amb el sàtrapa Franco… Ells viatjaven, compraven i es relacionaven quasi sense fre amb l’exterior. Vida Premium.
PP, C’s, l’exèrcit i l’església han viscut aquesta “vie en rose“, els agrada molt, i formen un bloc no massa diferent del dels seus avis. Per tant, no em sembla massa desgavellat que vulguin provocar aquesta regressió amb una “misse en scène” posada al dia. FAES i els mass mèdia dels grups empresarials segur que ja tenen un grup de treball dedicant-se a estudiar aquesta possibilitat.
En quant al punt de la projecció exterior d’una possible intervenció armada interna: formem part d’un ordre internacional elàstic en unasola direcció, no en la contrària: se’ns pot obligar amb mètodes, diguem-ne punitius, a pertànyer a la força a una realitat política en la què estem ja immersos, però no se’ns defensa si volem sortir-ne.
La EFTA està molt bé, però ens costarà sang davant qualsevol cosa que es faci ara mateix unilateralment, i més utilitzant la petitíssima força militar dels mossos i la lluita armada al carrer. Cal pensar que Interior, Defensa i Exteriors tenen els ous pelats tractant aquest tema a Euskadi, on van aconseguir separar el moviment d’alliberament de les seves mateixes bases…
El millor és provocar l’estat neofranquista per a què empresoni un altre govern català, que hi hagin un parell més de manifestacions monstre a Barcelona i Brussel·les, i que els CDR, ANC i Òmnium facin la seva bona tasca.
Si hi ha enfrontaments armats, hi haurà tancs, càstigs econòmics, i paseítos... I el pitjor: amb el suport internacional. Intel·ligència i paciència, amb actuacions i pit i collons també, però, …
Hubert Romero
